Des del punt de vista espanyol, va ser «el clàssic», ja que la corona va tornar a la casa dels Solans per segona vegada en tres anys. Aquest cop, va ser el germà menor de Nil, Jan, qui se’l va emportar.

Abans d’aquesta temporada, l’experiència de Solans al WRC es va limitar a una sola sortida a Portugal l’any passat. Dir que a aquest jove de 21 anys li faltava quilometratge fora d’Espanya va ser subestimar-lo

Però el que sí que tenia un germà gran disposat a compartir els seus coneixements; no és d’estranyar que Jan rendís homenatge a l’ajuda del seu germà a la fi de la temporada.

Un podi en el seu debut a la neu a Suècia va ser un començament sòlid, però va ser una magnífica victòria a Itàlia la que el va portar al més alt de la classificació i li va donar una oportunitat precisi de guanyar.

Es va veure obligat a donar el millor de si mateix contra el seu rival, Tom Kristensson, en la penúltima jornada a Finlàndia. Kristensson, també un novell júnior, va ser avançat en les ràpides pistes escandinaves per Dennis Rådström, però l’atac del seu company suec, es van veure minvats quan es va retirar a la primera passades per Ruuhimäki.

Així que, per a Gran Bretanya i, mentre que els punts dobles significaven una oportunitat matemàtica per a nou pilots, els favorits eren Kristensson i Solans. L’espanyol va pilotar molt bé en el seu debut a Gal·les, guanyant la prova per gairebé tres minuts i el títol per 18 punts.

El premi un nou M-Sport Festa R5, 200 pneumàtics-cinc inscripcions a l’WRC 2 gratuïtes per al Campionat d’el Món de Ral·lis de la FIA 2020.

Rådström, que va ser el que va marcar més scratch de tots els participants en la temporada, va acabar tercer, mentre que el nord-americà Sean Johnston va aconseguir un podi, i quart en la cursa pel títol, amb quatre punts d’avantatge sobre el italià Enrico Oldrati.

L’alemany Julius Tannert va ser l’únic pilot que va guanyar una de les cinc proves, a més de Solans i Kristensson. Va acabar setè.