A vegades els canvis tan petits ofereixen una visió fascinant dels jocs que els equips han estat jugant, i les àrees ocultes on s’ha buscat rendiment extra (encara que petites) a alts costos.

Però un canvi menys obvi és que els equips i la FIA ara han definit millor què constitueix un sistema d’escapament en la normativa tècnica, alterant diversos articles en fer-ho.

A primer cop d’ull, això no sembla molt important fins que s’arriba a l’Article 23.3 en el reglament esportiu, que ens diu que els equips només podran usar vuit sistemes d’escapament per temporada a partir de 2021, alineant-los amb les regles i sistemes de penalització que regeix la unitat de potència.

Era un canvi que anava a arribar originalment en la nova normativa 2021 que s’ha retardat fins a 2022, però sembla que els equips volien assegurar-se que s’implantava immediatament per a la pròxima campanya i no es posposava amb el gruix del paquet. 

Els escapaments han estat exclosos fins ara quan es parlava de part de la unitat de potència. Això ha permès als equips dissenyar i subministrar les seves pròpies peces, independentment del seu acord amb el subministrador de motors. 

Tanmateix, el que ha provocat això és obrir la porta al fet que els equips usin materials que estan més encaminats al rendiment del pes, i que, per tant, augmenten les despeses. 

Això no sols afegeix un cost extra de recerca i desenvolupament, sinó que afegeix despeses de peces també, a través de materials més cars i pel fet que els sistemes d’escapament se substituïen amb molta més freqüència que la resta de components del motor.

De fet, segons la moda de la F1, és més probable que els equips hagin substituït els seus escapaments en cada carrera, ja que abans que aquesta normativa entrés en vigor no hi havia res que ho evités. 

En 2019, McLaren fins i tot va anar un pas més enllà i va substituir els escapaments de tots dos cotxes entre la classificació i la carrera en tres cites consecutives: Bahrain, la Xina i Bakú.

Sota la normativa de Parc Tancat, aquest canvi està permès, però suggereix que els escapaments es danyaven massa aviat. 

Si hi havia o no millores de rendiment en usar escapaments al límit de la seva vida, no ho sabem, però el fet que els equips hagin insistit molt a evitar aquesta pràctica demostra que hi havia molta atenció posada en aquesta zona específica del monoplaça.