Corria l’any 1985 i la pilot francesa, llur rendiment distava molt del mostrat al llarg de 1982, any en el que va fer suar de valent a l’alemany federal Walter Röhrl per tal d’aconseguir la seva segona corona mundial, es trobava a un pas de perdre la prioritat A de la FISA.
Des de que Michèle Mouton i Fabrizia Pons s’havien posat als comandaments de l’Audi Sport Quattro, la provençal i la torinesa només havien aconseguit un 4t lloc al RAC britànic de 1984 com a resultat més destacable; per agreujar encara més la situació, les fémines eren víctimes de la reducció de programes d’Audi i aquestes encara no havien competit en cap cita del calendari mundial d’aquella temporada. En aquest context, la pèrdua del rang era a tocar de les mans i per evitar-ho, Audi enrolava a les seves pilots a disputar el 17è Ral·li Costa d’Ivori, un esdeveniment sovint menystingut per a la majoria de marques, doncs no era puntuable per al seu certamen, i que a més a més tenia uns costos de preparació tan cars com el Safari Rally kenià.
Per tal d’incrementar les probabilitats d’èxit, l’equip bavarès inscrivia una segona formació composada pels alemanys Franz Braun, cap de mecànics d’Audi, i l’experimentat copilot i cap d’operacions de la firma Arwed Fischer, llur missió no era cap altra que la d’assistir en cas de contrarietat a la parella franco-italiana.
En les jornades prèvies d’entrenament però, la fita es va començar a torçar quan arran d’una reacció alèrgica a la medicació contra la malària, Fabrizia Pons se’n va haver d’anar indisposada cap a Itàlia, moment en que el suec Arne Hertz va ser cridat per a reemplaçar la torinesa. Arne cantava les notes en anglès, mentre que Fabrizia ho feia en francès, sense tenir una certesa fidedigne que el canvi d’idioma guardès una relació directa, la parella patia un fort accident en un pas a nivell, deixant el frontal del seu Sport Quattro totalment destrossat i els 5 cilindres del seu motor dibuixant un angle recte.
Donat que aquesta unitat d’entrenaments era la que Franz Braun i Arwed Fischer havien d’emprar al llarg de la ronda ivoriana, des d’Alemanya s’enviava a tota pressa un altre Sport Quattro per a la comesa, el que havia competit en el darrer Ral·li de Nova Zelanda de mans dels suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg i que per tant no comptava amb tota la preparació necessària per a suportar la duresa d’una ronda africana.
El dijous 31 d’octubre es disputava la segona jornada del ral·li, la qual unia Abidjan amb Yamoussoukro a través de 19 sectors selectius de 984 km de distància.
Quan Michèle Mouton i Arne Hertz que es trobaven barallant-se amb el seu Audi Sport Quattro per mantenir les seves opcions a podi, aquests s’havien d’aturar amb el seu cotxe fumejant, un incident que va ser divisat pels seus rivals de Toyota i Nissan, i que en un judici ràpid semblava indicar un problema de junta de culata.
En la seva tasca de socorristes, Franz Braun i Arwed Fischer van assistir d’immediat a la parella, la qual 1 hora i 20 minuts més tard tornava a enfilar el camí vers a la capital ivoriana.
En quan l’Audi número 2 va entrar al parc tancat de la ciutat, els rumors i les sospites van començar a circular, doncs la reparació s’havia produit en un temps rècord pels mitjans que es disposaven, perque altres competidors que venien per darrera no van veure els dos cotxes aturats i sobretot perque l’Audi Sport Quattro número 11, el pilotat per la parella germànica, mai més es va tornar a veure i el 2 no presentava el menor símptoma d’haver patit cap mena de problema de motor.
Per tal de dissipar aquesta rumorologia, Audi va assegurar que l’averia en l’unitat de Michèle Mouton i Arne Hertz es trobava en la bomba d’oli, element que va ser tret del cotxe de Franz Braun i Arwed Fischer i que explicava així l’absència d’aquesta segona unitat al parc tancat.
Malgrat tot, diversos van ser els que es van acostar a l’Audi número 2 per examinar-lo abans d’iniciar la tercera etapa del ral·li, un incident que la premsa britànica se’n va ocupar de donar-li ressó mediàtic dins la seva eterna lluita de poders amb tot allò que vingués de Paris o que si més no tinguès accent francès, com la pilot i els organitzadors de l’esdeveniment.
Els periodistes britànics van detectar que el dorsal del sostre havia desaparegut, així com els llums suplementaris muntats sobre les aletes del cotxe, mentre que de cop i volta el parabrises de l’Audi de Michèle Mouton i Arne Hertz tenia un adhesiu d’haver passat pel control de duanes neozelandeses, adhesiu que només podia estar en el cotxe de Franz Braun i Arwed Fischer, doncs era l’únic que havia viatjat a Nova Zelanda.
Arne Hertz en ser preguntat pels mitjans desplaçats per cobrir l’esdeveniment, assegurava no poder recordar que s’hagués canviat el parabrises, el que unit a que mai més es va tornar a veure l’Audi número 11 enlloc, van contribuir a mantenir les sospites que s’havia produit un canvi de cotxe.
Malgrat tot, els comissaris no van saber detectar cap anomalia i cap equip va presentar una reclamació oficial, possiblement perque Michèle Mouton i Arne Hertz es van retirar de la competició just abans d’iniciar el darrer sector cronometrat, mantenint així les sospites fins als nostres dies.