Efemèride del dia: Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien la segona corona mundial

Després de haver assolit sobre l’equador de la temporada de 1990, així com al llarg de tot el 1991, una competivitat similar entre el Toyota Celica GT-4 amb el Lancia Delta Integrale 16 V, aquesta parietat es va dissipar ràpidament en iniciar la temporada corresponent a l’any 1992 als Alps Francesos en motiu del 60è Ral·li de Monte-Carlo.

Aquell qui es desplacès fins al parc tancat del Principat de Mònaco el dissabte 25 de gener, podia veure pel seu propis ulls els nous Toyota Celica Turbo 4WD així com el Lancia Delta HF Integrale. Si bé els cotxes italians ja no gaudien de caràcter oficial, el treball fet colze amb colze entre Abarth i el Jolly Club, amb el suport ecònomic de Martini Racing, ben ràpid va quedar palès amb la victòria de Didier Auriol i Bernard Occelli a la ronda alpina per davant de Carlos Sainz i Luis Moya.

A Portugal, següent cita en el calendari en la que les dues formacions es van veure les cares, els pilots espanyols de Toyota s’hagueren de conformar amb el graó més baix del podi en classificar-se per darrera del Ford Sierra RS Cosworth 4×4 de Miki Biasion i Tiziano Siviero, mentre que la duresa del Safari Rally, va brindar l’oportunitat a la parella espanyola de tornar a guanyar en el mundial de ral·lis.

Còrsega va ser un passeig marcial per a Didier Auriol i Bernard Occelli, que hi aconseguien la seva quarta victòria en 5 edicions, superant-hi fins i tot diversos rècords de trams individuals, mentre que els espanyols ni tan sols arribaven a trepitjar podi. Però molt pitjor seria el 39è Ral·li Acropòlis per a la totalitat de l’equip Toyota, amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki accidentats en el mateix revolt que els seus companys Armin Schwarz i Arne Hertz, i per tant els dos Celica Turbo 4WD un sobre l’altre, i amb Carlos Sainz i Luis Moya també fora de la pista, si bé els espanyols no ho feien amb la “performance” dels seus companys d’equip.

Amb mitja temporada consumida les emergències a Colònia eren importants, motiu pel qual Carlos Sainz i Luis Moya es van concentrar en aquelles cites del calendari en les que els membres de Martini Racing no hi fossin presents, com per exemple el Ral·li de Nova Zelanda, i així tenir més enters per acumular més punts en el campionat de pilots, a part de realitzar intenses jornades d’assaigs per tal de millorar el nou coupé japonès.

La millora va esdevenir evident al 28è Ral·li Catalunya-Costa Brava, penúltima cita del calendari mundial, en la que els espanyols aconseguien una contundent victòria per davant dels Lancia Delta HF Integrale confiats en mans de Juha Kankkunen i Juha Piironen i d’Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, la tercera victòria de la parella espanyola del fabricant japonès instal·lat a Alemanya al llarg de l’any.

Així doncs, quan es donava sortida al 48è RAC Rally el diumenge 22 de novembre de 1992 a 3 quarts de 7 de la matinada, hora local, la classificació del campionat per a pilots estaba roent; per una banda Didier Auriol i Bernard Occelli, que malgrat haver aconseguit la fita mai vista d’acumular fins a 6 victòries al llarg de la temporada, els seus abandonaments a Portugal i a Sanremo, així com l’insignificant punt que s’emportaven de la seva visita a terres catalanes, deixava als francesos com els pitjors classificats en la cursa per la corona mundial amb 121 punts, mentre que els seus companys d’equip, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen, acumulaven un punt més que no pas els francesos i 2 menys que els líders de la taula provisional, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya.

Per tant qualsevol dels tres podia esdevenir campió del mòn, doncs les distàncies entre ells eren insignificants, Carlos Sainz i Luis Moya prenien la iniciativa en les populars “Mickey Mouse”, mentre que en la tercera etapa, i amb la pressió del turbo al màxim, Didier Auriol i Bernard Occelli es llençaven a l’atac. Després de retallar un bon grapat de segons als líders espanyols, els francesos es veurien obligats a abandonar la competició amb el seu motor noquejat, mentre que Juha Kankkunen i Juha Piironen, que no s’acabaven de trobar del tot a gust amb el comportament del seu Lancia Delta HF Integrale, es trobaven bastant per darrera dels pilots de Toyota a falta de disputar la quarta i última etapa del ral·li britànic.

Calia acabar, i fer-ho per davant de Juha Kankkunen i Juha Piironen, això suposava evitar a qualsevol preu tota mena de contratemps, ja fora en forma de punxades com d’averies. Finalment els problemes van arribar, però per a la parella finlandesa de Martini Racing que en una sortida de pista mentre intentaven treure un obejcte del parabrises, s’endarrerien en uns 3 minuts.

Quan les manetes del rellotge indicaven que passaven 8 minuts de les 8 del vespre del dimecres 25 de novembre de 1992, l’edició es donava per conclosa amb la victòria de Carlos Sainz i Luis Moya, i així els pilots espanyols esdevenien campions del món per segona vegada en la seva carrera professional, gestionant de manera excelsa la situació tan tensa en la que estaven immersos a les acaballes de l’any.

Subscriu-te
Notificació de
guest

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments

Author

Share