Si bé el cotxe ja s’havia deixat veure sobre els trams d’un ral·li amb motiu del 10è Ral·li d’Algarve, en el que Hannu Mikkola i Arne Hertz exercien les labors de cotxe 0 i on cronòmetre en mà els nòrdics haurien guanyat l’esdeveniment per mig minut de marge sobre el Ford Escort RS1800 que pilotava el català Antonio Zanini, acompanyat pel copilot portuguès Miguel Oliveira, l’estrena oficial en competició no es produïa fins un dia d’avui d’ara fa 40 anys.
Amb l’homologació per a competir entregada l’1 de gener de 1981, el primer esdeveniment en el que competia oficialment el nou Audi Quattro era el 12è Jänner Rallye, primera ronda en el calendari del campionat europeu de l’especialitat amb seu a Freistadt i la qual s’iniciava el divendres 9 de gener. En ella els austríacs Franz Wittmann i Kurt Nestinger aconseguien una contundent victòria en completar els prop de 400 km de recorregut, majoritàriament innivats, per més de 20 minuts de marge vers els segons classificats.
Quedava el dubte sobre el nivell dels pilots que s’hi donaven cita a la ronda austríaca, doncs aquesta només tenia coeficient 2 i els principals actors del campionat se’n reservaven. Així doncs la primera prova de foc real per als responsables del projecte de la marca d’Ingolstadt arribaria dues setmanes més tard amb motiu del 49è Ral·li Monte-Carlo.
La cita alpina va resultar ser un altibaix d’emocions, doncs dels dos cotxes que prenien la sortida, un en mans de Michèle Mouton i Annie Arrii des de Paris i un altre confiat a Hannu Mikkola i Arne Hertz des de Bad Hombourg, el primer d’ells no completava el recorregut de concentració i no arribava a Aix les Bains el diumenge al matí en entrar aigua al seu dipòsit de carburant.
D’altra banda Hannu Mikkola i Arne Hertz demostraven que la tracció integral era el camí a seguir sobre les superficies lliscants, quan aquests completaven els 148 km competitius de les 6 proves especials del recorregut de classificació, amb gairebé 6 minuts de marge vers els segons classificats. Un marge que s’esbaïria quan l’endemà al pilot finlandès li patinava la bota del pedal de fre i el seu cotxe s’accidentava perdent una de les seves rodes. Tres setmanes més tard els nòrdics pogueren esmenar l’error guanyant el 31è Ral·li de Suècia, entregant així a l’Audi Quattro la seva primera victòria mundial.
Els problemes de joventut, propis d’un cotxe que encara estava en ple desenvolupament, units a l’exclusió dels dos cotxes de la marca al 28è Ral·li Acròpolis, on Hannu Mikkola i Arne Hertz lideraven per gairebé 3 minuts de marge en l’equador del recorregut, en haver llevat els dos fars centrals per permetre una major refigeració del va motor, va propiciar que la següent victòria no es produís fins al 23è Ral·li Sanremo i de la mà de Michèle Mouton i Fabrizia Pons, on tanmateix els cotxes bavaresos estrenaven un nou radiador per a l’oli situat sota l’aleró posterior.
El gèrmen de l’Audi Quattro cal anar-lo a buscar quan Ferdinand Piech instal·lava sobre un Audi 80 la transmissió integral d’un Volkswagen Iltis, cotxe militar que la mateixa marca bavaresa havia desenvolupat i que posteriorment en el Ral·li Paris – Dakar de 1980 hi aconseguia una sonada victòria. El resultat va ser tan satisfactori, que el desenvolupament sense final de l’Audi Coupé Quattro va ser una realitat, i fins i tot quan Hannu Mikkola va ser cridat l’any 1980 per provar-lo, amb 30 minuts de test en va tenir prou per saber que en volia ser el pilot oficial.
Si bé l’Audi Quattro no va ser el primer cotxe de tracció integral, doncs al Press on Regardless nord-americà de 1973 ja s’hi havien vist els Jeep Waggoner que empraven aquesta tecnologia, si que va ser la firma germànica la que va apostar fort per aquest tipus de transmissió, introduint-la en un turisme i implicant-se de ple en l’especialitat, aconseguint tot una revolució que s’ha traslladat fins als nostres dies.
Per aconseguir-ho, Audi va haver de fer un primer pas clau, els seus responsables van ser molt murris quan a les acaballes de la reunió de la FISA l’any 1979, aquests van proposar l’aixecament del veto als cotxes de 4 rodes motrius al mundial de ral·lis. Per no allargar encara més una reunió que ja era prou feixuga, la proposta s’acceptava sense dilacions i així era com en el Ral·li Costa d’Ivori d’aquell mateix any hi entrava un Range Rover.
