OPINIÓ: El Campionat del Món de Ral·lis no pot ser una succeció de ral·lisprints

El problema dels quilòmetres contra el cronòmetre en els ral·lis del Mundial no ve d’aquest any, ni de l’anterior. És un mal endèmic que va començar fa molts i molts anys, i ara, recollim els fruits de les decisions de temps ençà.

A finals del ’90 ja es va començar a parlar dels trams “Mickey Mouse” un format nascut al RAC Rally que denominava així a les especials curtes i estretes de la zona. Aquella primera idea, de trams curts i en bucles a repetir va ser la llavor del format actual de tots els ral·lis del Mundial. Fins aquell moment la majoria de proves tenien un format lineal, on era molt poc freqüent veure trams repetits en un mateix dia.

La degeneració d’aquest format va anar prenent forma a principis dels 2000 quan l’entrada d’un promotor únic de televisió va subjugar el format dels ral·lis per sempre. Les proves van passar a fer-se en cap de setmana, fins aleshores la majoria es corrien entre setmana (un altre debat que ara no obrirem) i amb un únic parc d’assistència al voltant del qual havia de disputar-se la prova. En el cas d’algunes proves com el Catalunya tenia dues assistències, una pels trams de Girona/Barcelona i l’altra pels trams de Tarragona.

De fet aquesta imposició de les assistències va anar endurint-se fins al punt que l’any 2005 el RallyRACC va traslladar tota la seva logística i trams a Port Aventura (Salou) i als trams de Tarragona.

Altres proves, com el Monte-Carlo també van viure aquella imposició amb canvis en el seu itinerari, van moure l’assistència de Gap / Valence cap al principat, i tots els seus trams es movien per la zona de la vall del Vésubie. Aquella situació va desembocar en un canvi total de la prova l’any 2009. El Ral·li Monte-Carlo feia les maletes del WRC i es mudava a l’IRC, campionat creat per Eurosport en aquell moment que va rebre algunes proves del WRC a causa de l’entrada en funcionament de la nova normativa de rotació de proves. Us sona?

skoda fabia r5 monte carlo 2021

Aquella marxa a l’IRC va suposar un canvi també en el seu itinerari, recuperant molts dels trams mítics de la prova, amb una quantitat de quilòmetres contra el crono molt superior als últims anys del WRC. Poder trencar les cadenes que el lligaven al format televisiu del Campionat del Món li va permetre tornar a la seva essència. La nova configuració va tornar la prova a Valence, seu històrica del ral·li, i com si fos un regal diví també va coincidir amb unes condicions meteorològiques excel·lents, amb neu i fred com feia anys no es vivien.

Després dels exitosos anys a l’IRC la prova tornava al WRC sota les seves pròpies normes, prova començava entre setmana i dues assistències. L’any 2012, el de la tornada al Campionat del Món de Ral·lis, la prova tenia 433 km contra el cronòmetre. El 2013, 460 km, el 2014, 400 km, el 2015 en tenia uns 380, igual que el 2016, 2017 i 2018, ja amb seu a Gap. Però és 2019, després del primer any del servei d’streaming del WRC+ (trams en directe) quan la situació torna a complicar-se encara més. Aquell any el quilometratge total de la prova baixa fins als 320 km, per 300 km cronometrats l’any 2020.

La progressiva baixada de quilometratge s’ha aguditzat amb la posada en funcionament d’aquest servei. Per què? Suposadament els costos econòmics de cobrir tots els quilometres en directe no són rendibles per al promotor. A més, no es volen perdre cap detall i obliguen als organitzadors de les proves a deixar el temps suficient per poder retransmetre tots els cotxes prioritaris en cada tram. Això vol dir que l’espai entre tram i tram també el marca la TV.

Recapitulem, trams en format “bucle” a repetir en dues ocasions, assistències úniques i properes als trams, trams amb els “tempos” controlats per la TV oficial. I pregunto, on queda l’essència dels ral·lis? On queda aquell punt de resistència?

Ara el Monte-Carlo 2021, amb una situació molt greu a França, igual que a tot el món, per la pandèmia s’ha pogut tirar endavant la prova amb 280 km cronometrats. Una prova molt curta, però amb la situació actual, crec que és tota una fita. El govern francès aplica un estricte toc de queda a partir de les 18 h i el que per un altre hagués estat motiu de cancel·lació de la prova l’ACM (Automobile Club de Monaco) ha fet una ingent tasca traient-la endavant.

Les crítiques que pot rebre la prova aquest any em semblen injustes, el que em sembla que cal assenyalar la tendència i la deriva del WRC. La tecnologia per retransmetre els trams en directe ha d’estar al servei de l’esport, no l’esport al servei de la tecnologia. Si perdem l’essència, els nostres orígens, ho perdrem tot, i quan ja sigui massa tard i no tinguem res per on agafar-nos, caurem. I els primers a marxar seran els qui ho van començar a desmanegar tot, les televisions, que ja no veuran el negoci perquè hauran matat la màgia d’aquest esport.

Ara mateix l’única solució que hi veig és que les organitzacions es facin fortes, s’uneixin, i facin valer el seu paper com a últims garants de l’essència dels ral·lis. No doblegar-se i cedir a les constants exigències dels promotors de torn que passen pel Mundial per fer diners fàcil. Si cada organització fa valer la seva idiosincràsia particular, potser no ho tenim tot perdut.

Subscriu-te
Notificació de
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments

Author

Share