Efemèride del dia: 13 punxades i Vatanen es marca la primera.

El pilot finlandès, que s’estava gestant una fama de trenca cotxes, aconseguia finalment a Grècia la seva primera victòria mundial en motiu del 27è Ral·li Acròpolis.

A peus del monument atenès que li dóna nom a l’esdeveniment grec, el ral·li arrancava el dilluns 26 de maig de 1980 a 2 quarts de 10 del matí. Lloc i hora en el que es donaven cita 148 equips dels 154 que prèviament havien oficialitzat la seva inscripció, per tal de baixar per la pertinent rampa de sortida. L’edició tenia un recorregut mixt d’asfalt i terra, si bé el segon element era clarament majoritari, composat per 56 proves especials cronometrades d’una distància total competitiva de 956,16 km.

Aquesta distància es trobava repartida al llarg de 5 etapes, i la primera d’elles conduïa la caravana del ral·li des de la capital grega, Atenes, fins al cor del país, concretament a Kalambaka, on els primers participants hi tenien prevista la seva entrada quan passessin 4 minuts de 3 quarts de 8 del vespre del mateix dilluns, un cop superats el total de 232,2 km cronometrats al llarg d’11 trams programats.

Els Ford de Sutton marquen la pauta.

Els locals Anastasios Markouizos “Iaveris” i Konstantinos Stefanis sorprenien a propis i aliens quan al terme dels 42,26 km cronometrats de la primera prova especial de l’edició, aconseguien marcar el millor temps a bord del seu Ford Escort RS de Grup 2 per davant dels Ford Escort RS1800 Grup 4 de Hannu Mikkola i Arne Hertz i d’Ari Vatanen i David Richards per 3 i 4 segons de marge respectivament.

Totes dues parelles de l’equip de Sutton Cars feien una passa endavant i al terme de la següent prova especial, Hannu Mikkola i Arne Hertz es trobaven liderant la classificació provisional per 22 segons de marge amb els seus companys de formació Ari Vatanen i David Richards, qui completaven l’especial sobre la llanda arran d’una punxada, mentre que els primers líders de la classificació tancaven el podi a 1 segon dels segons classificats.

El lideratge de Hannu Mikkola i Arne Hertz seria efímer però, quan per una punxada en el seu Escort RS1800 en la tercera prova especial, els nòrdics concedien una mica més de 2 minuts i 4 posicions a la general, situant en la primera plaça a Ari Vatanen i David Richards. El finlandès i el britànic, per llavors ja gaudien d’un marge proper als 2 minuts amb el FIAT 131 Abarth de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, així com l’Opel Ascona 400 de Shekhar Mehta i Yvonne Mehta; mentre que en relació amb el Lancia Stratos HF de Bernard Darniche i Alain Mahé, el marge superava lleugerament els 2 minuts.

Els dos Ford que lluien els colors de la tabaquera Rothmans seguien mostrant-se intractables i aquests s’imposaven en totes i cadascuna de les especials que restaven en la jornada tret de la novena especial cronometrada, Sikea 1 de 43,00 km competitius, on els suecs d’Opel Anders Kulläng i Bruno Berglund hi marcaven el temps de referència.

Amb 5 victòries de tram per Ari Vatanen i David Richards i 4 per a Hannu Mikkola i Arne Hertz, els dos membres de l’equip feien entrada al parc tancat de Kalambaka, als peus del Monestir de Meteora, ocupant les dues primeres posicions i separats en tan sols 43 segons. Markku Alén i Ilkka Kivimäki ocupaven el darrer graó del podi a 2 minuts i 17 segons del lideratge.

Per darrera els diferents participants cridats a ser protagonistes anaven sent víctimes de la duresa de la prova grega, així els guanyadors de la darrera edició de l’esdeveniment, els suecs Björn Waldegård i Hans Thorszelius, es veien afligits quan el seu pesant Mercedes-Benz 450 SLC 5.0 no era gens adequat per a l’orografia i sovint acabaven les especials amb les seves gomes sobre les lones.

Problema amb els pneumàtics que també afectava a Bernard Darniche i Alain Mahé, pilots que un any abans a punt van estar de guanyar el ral·li grec, entrant al parc tancat de Kalambaka quan passaven 4 minuts de 3 quarts de 8 del vespre en la novena posició.

D’altra banda, els alemanys federals Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, vencedors en l’edició de 1978, es lamentaven d’uns reglatges de suspensions totalment ineficaços, alhora que s’endarrerien quan la caixa de canvis es quedava blocada en la cinquena velocitat. Tot i la celeritat en la que els seus mecànics, alertats prèviament per ràdio, van canviar l’element avariat, els líders de la classificació provisional del campionat per a pilots no es lliuraven d’una penalització d’11 minuts per retard.

Toyota havia perdut ja a dos dels seus efectius, Leif Asterhag i Anders Gullberg s’acomiadaven de la competició en la primera prova especial quan trencaven la caixa de velocitats del seu Celica 2000 GT, mentre que Jean-Luc Thérier i Michel Vial posaven punt i final al seu calvari amb una partida defectuosa d’amortidors en la desena prova especial, quan un forat en el dipòsit de carburant, enmudia el seu coupé nipó.

Mikkola i Hertz s’acomiaden del ral·li

Després d’un descans de 5 hores a Kalambaka, és a dir quan passaven 4 minuts de 3 quarts d’1 de la matinada del dimarts 27 de maig, els 104 equips arribats al parc tancat afrontaven el segon escull del ral·li, format per 9 proves especials de 172,60 km cronometrats.

Ari Vatanen i David Richards avançaven amb pas ferm imposant-se en les dues primeres proves especials nocturnes, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz havien de passar per les assistències en trencar un braç de la suspensió. En el moment de remeprendre la marxa però, el seu Ford Escort RS1800 es negava a arrancar, el que va portar de corcoll als mecànics de David Sutton. Finalment la causa es va trobar, un cable desconnectat, però per llavors els nòrdics havien superat el màxim retard permès i estaven exclosos del ral·li.

Bernard Darniche i Alain Mahé engruixaven la llista d’exclosos una cronometrada més tard, en superar l’hora de retard permesa en pilotar amb una ròtula de direcció trencada.

Sense arribar a l’extrem d’haver d’abandonar, Markku Alén i Ilkka Kivimäki s’endarrerien en haver de canviar la caixa de velocitats així com l’eix de transmissió, una intervenció que els suposava deixar-se 16 minuts amb els homes més ràpids en pista.

Amb tot aquest seguit de problemes i 8 victòries de tram de 9 possibles, a Ari Vatanen i David Richards se’ls hi escapava la jornada perfecta quan punxaven en la tercera prova especial del programa, els líders retornaven als peus del Monestir de Meteora amb 6 minuts i 5 segons de marge amb Jochi Kleint i Gunter Wagner i 6 minuts i 53 segons amb Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, un món si bé quedava molt ral·li per davant.

La sort somriu a Vatanen i Richards, que es queden pràcticament sols

Amb una neutralització de tan sols 3 hores, la tercera etapa es separava de la segona, la qual portava als participants de nou cap a la costa atenenca mitjançant 13 proves especials de grava, 1 mixta i 1 sobre asfalt, sent doncs l’etapa més llarga de tot el programa amb 261,8 km competitius.

Ari Vatanen i David Richards seguien marcant un ritme molt fort i marcaven el registre de referència per a la resta del parc tancat en 8 de les 15 proves especials. Com a conseqüència d’aquest esprint cap a la capital grega, el radiador del seu cotxe es trencava, si bé la sort els somreia quan l’avaria tenia lloc entre dos controls horaris prou dilatats com per a que els seus mecànics poguessin fer la intervenció sobre el Ford sense incórrer en penalitzacions. Però la fortuna també tenia els seus límits, i en la penúltima cronometrada de l’etapa patien una punxada i hi concedien uns segons que els hi havia costat molt de guanyar.

Molt pitjor però els hi anava els seus acompanyants de les posicions provisionals de podi, per una banda Jochi Kleint i Gunter Wagner trencaven un semieix del seu Opel Ascona 400 a les acaballes del bucle i en concedir una quarentena de minuts, els alemanys federals s’acomiadaven de les primeres places. D’altra banda Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, a part de ser unes víctimes més de les abundants i habituals punxades, veien com la seva caixa de canvis també feia de les seves i s’endarrerien substancialment.

La cara amable per als responsables de FIAT era Markku Alén i Ilkka Kivimäki, i els finlandesos després de recuperar bona part del temps concedit en la nit del dimarts, entraven en el parc tancat de Lagonissi, punt final de l’etapa, en la quarta posició a 12 minuts i 23 segons d’Ari Vatanen i David Richards. Anders Kulläng i Bruno Berglund, eren segons a 4 minuts i 44 segons del lideratge, precedint a la seva vegada al Datsun 160J de Timo Salonen i Seppo Harjanne.

Vers l’Olimp

Amb la quarta etapa del programa, els 51 equips participants que restaven en actiu s’immiscien en la duresa del Peloponès per tal de trepitjar un altre dels punts sagrats grecs, l’Olimp. 1 cronometrada asfaltada i 7 de terra separaven el mont de Lagonissi, un viatge de 120,1 km competitius.

Els líders decidien canviar la cremallera de direcció com a mesura preventiva, però un cop instal·lada, els mecànics de Sutton se n’anodaven que la nova era massa curta, precisant un nou canvi per més avançada la jornada per retornar a l’original. Tanmateix la parella finlandeso britànica decidia avançar novament la seva sortida als trams per tal de tenir una visió més nitida, dos incidents que acostaven a Anders Kulläng i Bruno Berglund al lideratge.

Malauradament el viatge cap a l’Olimp per als suecs d’Opel, esdevenia un Via Crucis quan un disc de fre del seu cotxe es trencava i hi concedien 3 minuts en l’incident, més 13 minuts addicionals en la pertinent reparació, amb el que Markku Alén i Ilkka Kivimäki tornaven a trepitjar posicions de podi.

Dues punxades posen en perill la victòria

La cinquena i última etapa del ral·li creuava el Peloponès des de la costa occidental fins a l’oriental mitjançant 13 proves especials programades de 177,9 km cronometrats, costa en la que anirien a trobar el port de Galates, per un cop neutralitzats viatjar fins a Atenes en ferri.

Ari Vatanen i David Richards també eren víctimes de les exigències del terreny i en punxar 2 rodes, els líders concedien 3 minuts amb els seus rivals. Un temps al que s’hi afegirien 2 minuts i mig més, temps que els pilots invertien en trobar la furgoneta de Dunlop per tal de poder reemplaçar les gomes sense pressió d’aire.

Amb aquest contra temps, Timo Salonen i Seppo Harjanne s’aproximaven molt perillosament a la posició líder, a una mica més de 2 minuts concretament, una condició que pràcticament fins llavors havia resultat pràcticament inaccessible per a qualsevol altre pilot.

Els pilots de Sutton decidien agafar el brau per les banyes i es posaven a tirar novament per tal de posar segons de per mig amb Timo Salonen i Seppo Harjanne i enterrar així qualsevol especulació que pogués fer perillar la posició que venien atresorant des del dilluns.

Finalment els incidents no trobaven continuïtat i malgrat acumular un total de 13 rodes punxades, Ari Vatanen i David Richards entraven a Atenes com els guanyadors del 27è Ral·i Acròpolis en completar els 946,96 km disputats en 12 hores 55 minuts i 44 segons.

Aquesta victòria era la primera per a la parella en el mundial, la qual venia precedida per 16 abandonaments del pilot finlandès, 6 d’ells quan el de Tuupovaara es trobava flirtejant amb el lideratge.

Subscriu-te
Notificació de
guest

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments

Author

Share