Tocant l’Olimp des d’Atenes

Mancaven 3 minuts per a 3 quarts de 9 del vespre del dimecres 6 de juny de 1990, quan Carlos Sainz i Luis Moya s’enfilaven al graó més alt d’un podi del mundial de ral·lis a la capital grega, a raó de la seva victòria en el 37è Ral·li Acròpolis.

La ronda grega era la sisena cita en el calendari del mundial de ral·lis i amb un recorregut allargat vers les quatre edicions anteriors, 612,98 km competitius al llarg de 48 proves especials, aquesta s’iniciava des d’Atenes el diumenge 3 de juny a 2 quarts de 10 del matí en punt i amb les 97 formacions inscrites baixant per la pertinent rampa de sortida.

El mateix diumenge es programaven 7 proves especials que havien de servir per conduir als participants des de la gran ciutat fins a Lagonissi, una població turística costanera situada mica més al sud de la gran ciutat i al voltant de la qual discorria la primera i part de la segona etapa.

Una especial espectacle de 4,50 km obria l’edició a Anavissos on fins a tres cotxes aturaven el cronómetre amb el mateix millor temps, aquests eren els finlandesos de Subaru Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els suecs de Toyota Mikael Ericsson i Claes Billstam i els suecs de Mitsubishi Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.

En la prova següent la igualada es desfeia en quan Mikael Ericsson i Claes Billstam tornaven a marcar el millor temps en solitari, mentre que els seus companys de formació, Carlos Sainz i Luis Moya, arribaven a final de tram sobre la llanda aturant el cronòmetre amb el segon millor temps a 2 segons dels suecs i passant a ocupar idèntica posició en la general provisional.

Didier Auriol i Bernard Occelli entregaven la seva carta de presentació imposant-se en la tercera prova especial, mentre que el pilot madrileny i el copilot gallec arrebataven el lideratge als seus companys d’equip en marcar el registre de referència en la quarta prova especial. Però just després, arran d’una altra punxada en la cinquena prova especial, Carlos Sainz i Luis Moya tornaven a entregar el testimoni del lideratge als suecs.

Una manifestació ecologista enxampava a Ari Vatanen i Bruno Berglund en pista, i els verds en pujar damunt del seu cotxe, li trencaven el para brises al seu Galant VR-4. L’incident obligava als organitzadors a cancel·lar la sisena prova especial, pel que l’etapa finalitzava amb la disputa de la setena prova especial, en la que els Lancia Delta Integrale 16V de Juha Kankkunen i Juha Piironen i de Didier Auriol i Bernard Occelli empataven al millor temps seguits per 1 segon dels Toyota de Carlos Sainz i Luis Moya i de Mikael Ericsson i Claes Billstam.

Així doncs la primera etapa, la més curta de totes amb només 63,17 km programats, finalitzava a 2 quarts i mig de 5 de la tarda amb l’entrada al parc tancat de Lagonissi. Mikael Ericsson i Claes Billstam hi entraven com a líders per 4 segons de marge amb Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que Kenneth Eriksson i Staffan Parmander tancaven les posicions de podi a 9 segons dels seus compatriotes. A 2, 9 i 12 segons dels pilots de Mitsubishi s’hi trobaven classificats els 3 Lancia oficials, a priori els rivals a batre, pilotats per Didier Auriol i Bernard Occelli, Miki Biasion i Tiziano Siviero i Juha Kankkunen i Juha Piironen respectivament.

Carlos Sainz i Luis Moya prenen el lideratge, però els Juha assetgen

La segona etapa era un bucle amb inici i final a Lagonissi, al qual se l’hi donava inici a les 8 en punt del matí del dilluns 4 de juny. En el programa hi figuraven 11 trams cronometrats de 129,47 km de distància, amb els què la duresa que esperaven aficionats i participants de la prova grega, es començava a fer patent.

Els homes de Lancia començaven marcant el ritme en les 3 primeres proves especials del dia amb 2 victòries de tram per a Juha Kankkunen i Juha Piironen i 1 millor temps escratx per a Miki Biasion i Tiziano Siviero, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya es feien amb la primera posició a la provisional en quan Mikael Ericsson i Claes Billstam es quedaven sense direcció assistida en la segona cronometrada del dia i hagueren d’afrontar 4 especials més en aquestes condicions.

Els Lancia de finlandesos i italians compartien la tercera plaça a 11 segons de la parella espanyola de Toyota, els quals s’esperonaven amb la victòria al quart tram. Però res més lluny que un miratge, doncs Juha Kankkunen i Juha Piironen encadenaven 3 victòries de tram més, l’última d’elles ex-aequo amb Miki Biasion i Tiziano Siviero, per passar a ocupar la segona posició a 8 segons del madrileny i del gallec, mentre que els transalpins seguien tenint per davant al Mitsubishi de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.

Una festa religiosa local obligava, ja abans d’iniciar-se l’edició, a cancel·lar la vuitena prova especial deixant pas al tram de Kinetta, el més llarg de tota la jornada. Miki Biasion i Tiziano Siviero marcaven el millor temps per accedir a la tercera plaça provisional, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya amb problemes de pneumàtics concedien uns segons més als seus rivals de Lancia. Molt pitjor era l’avenir per a Mikael Ericsson i Claes Billstam, els quals en patir una punxada entregaven 4 minuts més i es despenjaven considerablement de les posicions capdaventeres.

Sense acabar de solucionar la manca de confiança amb les seves Pirelli, Carlos Sainz i Luis Moya veien com Juha Kankkunen i Juha Piironen es situaven a només 1 segon del seu temps després de la disputa de la penúltima prova especial, però en la darrera els espanyols aconseguien recuperar 1 segon i entrar al parc tancat de Lagonissi a manca d’1 minut per a les 5 de la tarda amb 2 segons de marge amb els finlandesos de Lancia.

Miki Biasion i Tiziano Siviero punxaven en l’última prova especial del dilluns, i si bé la mousse dels seus Michelin minimitzava el contra temps, els italians de Lancia perdien la seva posició de podi en favor de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, els quals en marcar el millor temps en aquesta última prova especial, figuraven classificats a 28 segons de la parella espanyola i per 2 segons de marge amb els vigents campions mundials.

La duresa de l’Acròpolis es fa patent

Molts eren del parer que de cara a la tercera etapa, la més llarga de tot l’itinerari amb 17 proves especials programades de 230,48 km cronometrats, que Carlos Sainz i Luis Moya s’haurien d’haver deixat passar per Juha Kankkunen i Juha Piironen per tal de gaudir d’una pista més neta, així com evitar trobar-se en dificultats amb els aficionats mal ubicats.

Però el cert és que ambdues formacions oferien un espectacle trepident als mitjans i aficionats allà desplaçats. Mikael Ericsson i Claes Billstam tornava a donar senyals de la seva velocitat en la primera prova del dia, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya obrien tímidament les distàncies amb els finlandesos de Lancia.

Juha Kankkunen i Juha Piironen s’imposaven en la segona prova especial de la jornada i prenien el lideratge per la mínima distància mesurable, és a dir 1 segon. La resposta espanyola va ser immediata i amb dos escratxs consecutius i un segon millor temps per darrera d’Ari Vatanen i Bruno Berglund, els de Toyota aconseguien recuperar la plaça perduda i portar el gap fins a uns insignificants 5 segons.

Entretant els dos equips es quedaven pràcticament sols, doncs Miki Biasion i Tiziano Siviero, així com Didier Auriol i Bernard Occelli arrossegaven problemes de frenada i no podien seguir l’elevat ritme dels dos primers classificats, mentre que Kenneth Eriksson i Staffan Parmander es veien obligats a abandonar en la tercera prova especial per una averia de turbo. Un abandonament que suposava l’entrega definitiva de la darrera plaça de podi al Lancia número 1 dels italians.

L’estira i arronsa d’ambdues formacions es mantenia pràcticament al llarg de l’etapa, si bé no es produïa cap canvi en el lideratge, més quan en l’equador de la mateixa, concretament en la novena prova especial de l’escull, una punxada esbiaxaria l’avenir dels fets, doncs Juha Kankkunen i Juha Piironen cedien prop de mig minut a la parella líder.

A les acaballes de l’etapa però, les coses es van posar més de cara per a Carlos Sainz i Luis Moya. D’una banda Juha Kankkunen i Juha Piironen trencaven un semi eix a manca de 3 proves especials per acabar la jornada i d’una altra Miki Biasion i Tiziano Siviero, després de marcar 4 escratxs consecutius i tenir els seus companys d’equip a 1 segon, aquests trencaven l’arbre de transmissió poc després d’iniciar la penúltima prova especial i cedien una mica més d’1 minut.

Després d’un final d’etapa desastrós per als pilots de Lancia, Carlos Sainz i Luis Moya entraven al parc tancat de Delfos amb un marge de 43 segons amb Juha Kankkunen i Juha Piironen i de 2 minuts i 9 segons amb Miki Biasion i Tiziano Siviero, gap suficient com per afrontar la quarta i última etapa programada amb serenor. D’altra banda les baixes de Didier Auriol i Bernard Occelli, així com d’Ari Vatanen i Bruno Berglund, permetien a Mikael Ericsson i Claes Billstam situar-se en la quarta posició, si bé a 11 minuts i 4 segons dels seus companys d’equip.

Recta final cap al podi

Des d’on els grecs clàssics asseguraven que estava el centre del món, Delfos, la quarta i última etapa arrancava a les 7 del matí per tal d’arribar a Atenes quan manquessin 3 minuts per a 3 quarts de 9 del vespre del mateix dimecres 6 de juny. El viatge es portava a terme al llarg de 13 proves especials d’una corda cronometrada de 189,86 km.

En les tres primeres quartes parts de l’etapa, Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien el millor temps en 3 de les 8 proves especials celebrades, mentre que Juha Kankkunen i Juha Piironen ho feien en 4 per tal de retallar les distàncies amb els líders des dels 43 segons que tenien a la sortida de Delfos, fins als 26 segons que els separaven un cop disputada l’especial «Tarzan», la reina de l’edició.

En aquest moment els pilots espanyols de Toyota feien una passa endavant per aferrar-se a la victòria que tantes vegades els hi havia estat negada anteriorment, i en imposar-se consecutivament en les 4 cronometrades següents, l’última d’elles ex-aequo amb Miki Biasion i Tiziano Siviero, Carlos Sainz i Luis Moya elevaven el gap fins als 46 segons vers els qui un any abans havien estat els seus companys d’equip, i el més important, amb una sola prova especial per endavant.

Aquesta cronometrada esdevenia intrascendent en quan finlandesos i espanyols aconseguien el mateix registre a 6 segons dels guanyadors de les dues darreres edicions, és a dir Miki Biasion i Tiziano Siviero, amb el que finalment Carlos Sainz i Luis Moya pujaven al graó més alt d’un podi del mundial com a guanyadors del 37è Ral·li Acròpolis, a peus del monument que li brindava el seu nom a la capital grega.

Subscriu-te

El butlletí del motor en català

Totes les novetats de casa nostra en la nostra llengua

Subscriu-te
Notificació de

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments