Des del debut amb esperances fins a la retirada el 2009, Toyota va buscar sense èxit la victòria a la Fórmula 1, malgrat els seus recursos

Toyota va fer el seu debut oficial a la Fórmula 1 l’any 2002, després d’un llarg procés de desenvolupament.

L’escuderia japonesa va passar tot el 2001 fent proves amb el seu primer monoplaça, la TF101, que no va arribar a competir oficialment. Aquest any de preparació va permetre a Toyota fer un debut prometedor en el Gran Premi d’Austràlia de 2002, amb el pilot Mika Salo aconseguint un sisè lloc i els primers punts per a l’equip.

Tot i aquest bon començament, la temporada va ser complicada i només van sumar un altre punt al Gran Premi del Brasil, acabant el 2002 en desena posició al campionat de constructors.

2003: Primeres millores

La temporada 2003 va suposar un petit avanç per a Toyota, que va acabar vuitena al campionat de constructors amb un total de 16 punts. Aquest any, la Federació Internacional de l’Automòbil (FIA) va ampliar la zona de puntuació dels sis primers als vuit primers classificats, cosa que va permetre a Toyota sumar més punts. Els millors resultats van arribar al Gran Premi d’Alemanya, on Olivier Panis va acabar cinquè i el seu company de l’equip, Cristiano da Matta, sisè.

2004: Canvis a l’alineació de pilots

El 2004 va ser una temporada marcada per la inestabilitat en l’alineació de pilots. Toyota va utilitzar fins a quatre pilots diferents al llarg de l’any. Panis i Da Matta van començar la temporada, però aquest últim va ser substituït pel brasiler Ricardo Zonta després de 12 curses. A més, Jarno Trulli, que ja havia signat amb Toyota per a la temporada 2005, va debutar amb l’equip al final de la temporada, substituint Zonta i Panis en les últimes curses. Malgrat aquests canvis, Toyota va acabar vuitena al campionat amb només 9 punts.

2005: L’any de millor rendiment

El 2005 va ser el millor any de Toyota a la Fórmula 1. Amb la TF105, l’equip va aconseguir cinc podis: tres amb Jarno Trulli i dos amb Ralf Schumacher. Aquestes bones actuacions van permetre a Toyota acabar quarta al campionat de constructors amb un total de 88 punts, el seu millor resultat en la seva història a la F1. Tot i així, la falta de desenvolupament durant la temporada va fer que l’equip perdés competivitat a mesura que avançava l’any. Una altra fita d’aquesta temporada va ser la pole position de Trulli al Gran Premi d’Indianapolis, tot i que només sis cotxes van competir a la cursa a causa de problemes amb els pneumàtics Michelin.

2006-2007: Retrocés

Després de l’èxit del 2005, Toyota no va poder mantenir el mateix nivell de rendiment en les temporades següents. El 2006, l’equip va acabar sisè al campionat amb 35 punts, mentre que el 2007 va ser encara pitjor, amb només 13 punts, tot i mantenir la sisena posició al campionat de constructors. Durant aquests anys, la Williams, que utilitzava motors Toyota, va acabar per davant de l’equip de fàbrica al campionat, una situació incòmoda per a la marca japonesa.

2008: Lluitant per millorar

El 2008 va ser un any de recuperació per a Toyota, que va aconseguir dos podis: Trulli va acabar tercer al Gran Premi de França i Timo Glock, que havia substituït Ralf Schumacher, va ser segon a Hongria. Gràcies a aquestes actuacions, Toyota va acabar cinquena al campionat de constructors amb 56 punts, superant la Williams.

2009: L’última oportunitat

La temporada 2009 va ser l’última de Toyota a la Fórmula 1. Tot i l’ambició amb el nou reglament, l’equip no va poder assolir la seva tan desitjada victòria. La TF109 va començar bé, amb tres podis en les primeres quatre curses i una primera fila completa al Gran Premi de Bahrain. Tanmateix, Toyota no va poder mantenir el ritme al llarg de la temporada i va acabar sense guanyar cap cursa. Al final de l’any, Toyota va anunciar la seva retirada de la Fórmula 1 a causa de la crisi econòmica global i la manca de resultats competitius.

2010: El que podria haver estat

La TF110, el monoplaça que Toyota havia dissenyat per a la temporada 2010, mai va arribar a competir. Tot i que es va especular amb la possibilitat que altres equips com HRT o Stefan GP utilitzessin el disseny, finalment no es va materialitzar i la TF110 va quedar com un projecte inacabat.