La firma japonesa posa punt final a la producció del R35 després de quasi 50.000 unitats, deixant un llegat tècnic i esportiu difícil d’igualar.

Quan el 2007 Nissan va presentar el GT-R R35, el món de l’automòbil esportiu va entendre de seguida que començava un nou capítol. El successor del carismàtic Skyline GT-R arribava amb l’ambició de situar-se al nivell dels grans referents europeus i nord-americans, i ho feia amb arguments propis: un motor V6 biturbo de 3,8 litres (VR38DETT), tracció integral ATTESA E-TS i canvi de doble embragatge de sis velocitats. La fórmula va demostrar ser tan sòlida que gairebé no es va alterar en els seus divuit anys de vida.

La producció, concentrada a la planta de Tochigi, al Japó, ha sumat prop de 48.000 unitats fins al juliol de 2025. El darrer exemplar, acabat en el característic to Midnight Purple i corresponent a la versió Premium Edition T-Spec, simbolitza la fi d’una etapa. Un període excepcionalment llarg per a un esportiu que, sense grans canvis estructurals, va mantenir-se competitiu davant rivals que evolucionaven constantment.

Un Godzilla

El GT-R R35 va ser batejat amb l’etiqueta de “Godzilla” pels aficionats australians, i el sobrenom es va estendre arreu del planeta. La raó era clara: les seves prestacions sorprenien en relació al preu i la seva capacitat de posar en dificultats esportius consagrats. Des de les primeres proves, els temps al Nürburgring van marcar la diferència: del 7:38 inicial al 7:08 aconseguit amb la versió NISMO, xifres que el col·locaven a la lliga dels millors supercotxes. Al Japó, també va deixar empremta amb el rècord de 59.078 segons a Tsukuba, assolit el 2024, demostrant que fins i tot al final de la seva vida comercial mantenia el pols.

Tot i que el seu caràcter era més equilibrat del que les dades fredes podrien fer pensar, la seva llegenda es va construir al voltant dels números. Entre 2007 i 2025, el GT-R va ser capaç d’aguantar la pressió d’icones com el Porsche 911, l’Audi R8 o el Chevrolet Corvette. La seva configuració tecnològica —motor muntat a mà pels anomenats “Takumi”, un reduït grup de nou mestres artesans japonesos— aportava una aura d’exclusivitat dins d’un cotxe que, en essència, era menys inacessiblement car que molts dels seus competidors directes.

Un llegat que segur continua

El pes de la història no es limita a les xifres de producció ni als rècords. El GT-R també es va deixar veure en competicions internacionals, amb èxits a les 12 Hores de Bathurst i títols a la Super GT japonesa. Sense ser un model creat exclusivament per córrer, va demostrar que la seva base tècnica era prou sòlida per triomfar en circuits exigents.

Ara que el R35 desapareix, s’obre inevitablement la pregunta sobre el futur del GT-R. Nissan ha deixat clar que la saga continuarà, però sense un calendari definit. La companyia és conscient que el nom GT-R no pot aplicar-se a qualsevol vehicle; la responsabilitat és massa gran i l’herència massa poderosa. Els precedents conviden a la calma: entre la fi del R34 i el naixement del R35 van passar cinc anys. Tenint en compte la transició actual cap a motors electrificats, és raonable pensar que el relleu pot trigar encara més.

Per als aficionats, el R35 quedarà com un esportiu que va saber unir tradició i modernitat. Va mantenir-se fidel a una mecànica contundent i alhora va anticipar elements que després serien comuns en altres models d’altes prestacions. El seu comiat és el d’un cotxe que no només va desafiar superesportius consagrats, sinó que també va democratitzar, dins del possible, l’experiència d’un supercotxe tecnològic.

La història del R35 ja està escrita. El futur del GT-R, en canvi, és encara una pàgina en blanc.