El traçat català estarà tres temporades addicionals en anys parells, compartint protagonisme europeu amb Bèlgica i assumint un cànon proper als 28 milions d’euros.
Després d’una llarga travessia pel desert de les negociacions i els rumors, el Circuit de Barcelona-Catalunya ha aconseguit segellar la seva permanència a l’elit de l’automobilisme. La incertesa que planava sobre el futur de la instal·lació vallesana s’ha esvaït amb la confirmació que la Fórmula 1 continuarà rugint a casa nostra fins a l’any 2032. Val a dir que aquest nou escenari suposa un punt d’inflexió, ja que quan s’esgoti l’actual contracte a finals d’aquest 2026, el traçat deixarà de ser una cita fixa anual per primera vegada des de la seva inauguració l’any 1991. De fet, l’edició d’enguany, que se celebrarà del 12 al 14 de juny sota la renovada denominació de Gran Premi de Barcelona-Catalunya, servirà com a pont cap a aquesta nova era estratègica.
L’era de la rotació europea
La solució per garantir la supervivència del Gran Premi ha passat inevitablement per abraçar el concepte de l’alternança, un model que Liberty Media feia temps que volia implementar al vell continent per fer lloc a nous destins sense sacrificar del tot la història. En conseqüència, l’acord signat amb la Formula One Management (FOM) estipula que Barcelona organitzarà la cursa únicament els anys parells després del venciment de l’actual contracte, és a dir, el 2028, el 2030 i el 2032. Aquesta dinàmica situa el circuit català en un ball sincronitzat amb el mític traçat de Spa-Francorchamps. El Gran Premi de Bèlgica, que també ha renovat recentment, ocuparà preferentment els anys imparells —2027, 2029 i 2031—, tot i que ambdós escenaris coincidiran encara al calendari d’aquest 2026. Es tracta, en definitiva, d’una maniobra de resistència que permet a Catalunya mantenir un peu dins del cercle més exclusiu de l’esport mundial, compartint el sacrifici de la periodicitat amb una altra catedral de la velocitat com és Spa.
Les xifres del nou compromís
Mantenir-se a la cresta de l’onada té un preu, i en el cas de la Fórmula 1, aquest cost no ha parat de créixer sota la gestió dels propietaris americans. Segons han apuntat fonts properes a la negociació, el nou contracte implica que Barcelona haurà de fer front a un cànon anual que ronda els 28 milions d’euros per cada edició organitzada. Aquesta xifra reflecteix l’increment generalitzat de les tarifes que imposa el promotor del campionat, la qual cosa obliga les institucions i els gestors del Circuit a optimitzar recursos i a buscar un retorn econòmic i mediàtic que justifiqui la inversió. No és només qüestió de pagar per la cursa, sinó de demostrar que l’esdeveniment continua sent rendible i atractiu per a un públic global. Per tant, l’exigència serà màxima cada vegada que el Gran Circ visiti Montmeló, ja que cada edició haurà de ser impecable per validar l’aposta feta pel Govern i els organitzadors.
Un mapa geopolític transformat
El context en què s’emmarca aquesta renovació és el d’una Fórmula 1 que està redibuixant les seves fronteres a marxes forçades. Mentre Barcelona ha hagut de lluitar per cada centímetre del seu acord, Madrid entrarà en escena amb una força inusitada, assegurant-se una dècada sencera de curses ininterrompudes, des del 2026 fins al 2035, sense necessitat de cap sistema rotatori. Aquesta disparitat de condicions posa de manifest com s’estan movent els equilibris de poder dins d’Espanya i d’Europa. A més a més, el tauler continental patirà altres modificacions rellevants, com la sortida del Gran Premi dels Països Baixos, que serà rellevat pel circuit de Portimão, a Portugal, durant les temporades 2027 i 2028. Tot plegat dibuixa un horitzó on la tradició ha de conviure amb l’espectacle i els nous mercats, i on Barcelona ha sabut jugar les seves cartes per no quedar fora de joc, encara que hagi hagut d’acceptar compartir el pastís.
