Aitken, Bourdais i Bamber guanyen la darrera cursa del WEC 2026, amb un últim podi de fàbrica per a Alpine

Diumenge, a Monza, el Cadillac número 38 del JOTA va guanyar les 6 Hores amb 5,607 segons de marge sobre l’Alpine número 36. Va ser una victòria amb cert aire de comiat. Sébastien Bourdais la va aconseguir en la seva última cursa amb l’equip i, per a Alpine, el segon lloc és la manera de tancar el programa de fàbrica al WEC. Mentrestant, a la classificació, el títol ja tenia nom: Buemi, Hartley i Hirakawa, de Toyota, van ser coronats campions de pilots, després que la seva marca hagués guanyat també el de fabricants a la cursa anterior al Circuit de Barcelona – Catalunya.

La pole era pel Ferrari número 50, però el millor temps de l’Hyperpole era d’Antonio Fuoco, per 0,096 segons davant de Mathieu Jaminet. En la sortida, Dani Juncadella, que partia junt al Ferrari, va tallar pel dins el Rettifilo i es va posar primer. Els comissaris el van penalitzar amb cinc segons per haver-ne tret avantatge. Jack Aitken, que sortia tercer, va passar Miguel Molina a la primera volta i, al final de la sisena, ja liderava a la Parabolica.

El Ferrari de la pole no va poder aprofitar la primera posició. El #50 va rebre penalitzacions per la pressió dels pneumàtics i va acabar novè. Al volant hi anava Miguel Molina, el pilot de Lloret de Mar havia sortit des de la pole però no va poder aprofitar-la. El #83 també en va rebre una de 20 segons, per a Phil Hanson, i més tard va perdre una roda en una parada. El #51 de Giovinazzi i Calado va aguantar entre les primeres posicions durant les dues primeres hores.

Cap a la tercera hora, el Genesis #19 es va retirar després d’un problema tècnic a la sortida de l’Ascari. Juncadella havia cedit el volant a Paul-Loup Chatin poc abans de l’avaria. Victor Martins va pujar a segona posició amb l’Alpine i, poc després, Sheldon van der Linde, amb la BMW #20, va aprofitar una bandera groga total per guanyar terreny. A la quarta hora, Charles Milesi va perdre el control del #35 a la sortida de la Parabolica i va xocar amb força contra les barreres. El cotxe no va tornar a la pista i la cursa va entrar en safety car. Quan es va reprendre, Martins va atacar van der Linde al Rettifilo i li va recuperar la segona posició.

Bourdais va cedir el volant a Earl Bamber en una parada cap a la meitat de la cursa, quan el Cadillac ja era a la primera posició. El neozelandès va mantenir el ritme, però Martins es va anar acostant fins a poc més d’un segon i mig, i a la part final va arribar l’avís de gestionar el combustible. Bamber va aguantar la pressió i va tornar a obrir distància. Va creuar la línia tres segons abans que s’acabés el temps, de manera que encara va haver de fer una última volta. Era la primera victòria del #38 junts i la primera de Cadillac aquesta temporada. Per a Bourdais, també era la primera victòria a l’WEC en més d’una dècada.

Després de la bandera

Darrere, el podi va tenir un final amarg per a Aston Martin. Tom Gamble havia creuat tercer amb el Valkyrie #007, que hauria estat el primer podi de la marca en Hypercar. Però les penalitzacions posteriors per pressió de pneumàtics i per consum d’energia la van fer caure fora del podi. El Ferrari #51 va heretar el tercer lloc i el Peugeot #94 va acabar quart, el seu millor resultat de la temporada. Alex Riberas va fer una virolla a la primera xicana i va tornar a boxes amb el capó davanter danyat, però va aconseguir acabar catorzè amb l’Aston Martin #009, al costat de Marco Sørensen.

A LMGT3, el Porsche #92 de The Bend Manthey, amb Yasser Shahin, Riccardo Pera i Richard Lietz, va guanyar per 0,270 segons davant de l’Aston Martin #23 de Heart of Racing. Era la segona victòria consecutiva del Porsche després de Barcelona. El Corvette #33 de TF Sport va ser tercer, i amb això va ser suficient perquè Jonny Edgar es proclamés campió de pilots amb 107 punts, quatre més que el seu company Nicky Catsburg. És el primer campió individual de la categoria des del 2015. TF Sport s’emporta també el campionat d’escuderies.

A la taula de fabricants, Toyota acaba la temporada com a campiona amb 213 punts:

Entre els pilots d’Hypercar, el #8 de Toyota acaba amb 114 punts, 17 més que la #7 de Conway, Kobayashi i de Vries. Cap dels dos Toyota es va classificar per a l’Hyperpole i van passar bona part de la cursa fora del top ten, però la diferència acumulada al llarg de l’any ja era prou gran.

Monza també era una cursa d’adéus. Mike Conway disputava la seva última cursa professional després d’una llarga trajectòria en resistència. Alpine tanca la seva etapa a l’WEC, i Bourdais se’n va del Cadillac amb una victòria. La propera temporada començarà, en teoria, al març, a Losail, Qatar.