Ahir la temporada 2021 de Formula 1 va donar el tret de sortida amb el primer dia de tests de pre-temporada al circuit de Shakir. Deixant de banda que per moments allò semblava més una etapa del Dakar que els entrenaments de la autoproclamada Categoria Reina, coses de voler entrenar enmig del desert, la cobertura en directe de tot el que passava a peu de pista va copar titulars i monopolitzar timelines arreu. Un altre cosa és que hi hagués prou contingut per fer-ho.
Tan se val que en aquests tipus de test sigui molt difícil, per no dir impossible, treure conclusions: uns fan simulacres de cursa, d’altres proven diferents mapes de motor, els equips més modestos miren de marcar paquet amb rodes toves i dipòsit buit. La realitat és que difícilment trobarem dos equips rodant en les mateixes condicions. I si això és així, per què tanta cobertura? Per què tants articles, tants tuits, tants podcasts i tants directes a twich?
Entenc que hi ha moltes ganes de F1 després de la parada hivernal, que molts volen veure si Hamilton segueix sent el referent a batre, si Alonso segueix mantenint en el seu retorn a la F1 allò que el va convertir en un dels millors o si Ferrari tornarà a fer l’enèssim ridícul una temporada més. Creieu-me, ho entenc. El que no entenc tant és com es volen treure conclusions d’unes proves en les que en el millor dels casos només podem fer hipotètiques suposicions.
Al cap i a la fi és com si retransmitissin en directe els entrenaments del Barça (que ben pensat és el que es fan cada dia al telenoticies). Atenció, en Messi s’ha quedat al vestidor fent exercicis musculars, Dembelé no es parla amb Koeman i Piqué ha fet 3 esprints i s’ha tocat la cama. Ridícul, oi? Doncs és més o menys és el que s’ha vist avui.
A risc de sonar una mica boomer, encara recordo quan els entrenaments eren lliures, amb Ferrari donant més voltes que un ventilador a Fiorano i els equips britànics rodant a Silverstone dia sí i dia també. Sense la pressió de la inmediatesa que avui en dia tenen els mitjans digitals, en especial a tuiter, la premsa especialitzada podia fer anàlisis més pausats i no quedar-se en si la decoració de Williams millora al natural o si Aston Martin hauria d’haver optat pel British Racing Green enlloc d’aquest verd buyol que han triat.
Tranquils. No ens atabalem. El proper 28 de març comença una nova tempodada amb el GP de Bahrein i llavors sí que tindrem oportunitat de treure conslusions, com que si res no canvia Hamilton guanyarà el seu enèssim mundial. Fins llavors, calma. Només són dues setmanes.
