La pèrdua de pes de Catalunya en el món del motoresport és un tema que mereix una reflexió profunda. Recentment, hem vist com el RallyRACC Catalunya Costa Daurada primer perdia la seva puntuabilitat al WRC i com ara l’Illes Canàries serà la prova estatal puntuable en el calendari del WRC. Això, sumat a les incerteses sobre la continuïtat de la Fórmula 1 a Barcelona, després que Madrid tingui un Gran Premi al calendari de 2026, planteja moltes preguntes i poques respostes.

Catalunya ha estat històricament una terra de passió pel motoresport, amb una afició molt experta i infraestructures i traçats que han format part de la història de l’automobilisme molt abans que els pilots fossin grans estrelles mediàtiques i el motiu principal per gaudir de grans proves automobilístiques en el nostre territori. El Ral·li de Catalunya i la construcció del Circuit de Barcelona – Catalunya amb el Gran Premi de Fórmula 1 van marcar, fa més de 30 anys, un abans i un després a nivell estatal. Però en temps pretèrits a tot això, ja hi havia F1 a Montjuïc, per exemple, i com totes i tots sabem Catalunya ha estat sempre terra de ral·lis. Per a Catalunya aquestes proves han estat una finestra al món per mostrar la seva capacitat organitzativa i tot allò que podia oferir com a país.

No obstant això, en els últims anys els cànons exigits per part dels organitzadors dels grans campionats suposen una càrrega financera considerable per a les arques públiques i el nivell organitzatiu ha passat a segon terme en favor del capital. Aquestes grans xifres econòmiques que es demanen ha portat a preguntar-se si paga la pena (mai més ben dit) desemborsar la quantitat de diners que demanen els promotors de cada disciplina per estar presents en aquestes competicions, per continuar tenint oberta la finestra de Catalunya al món.

L’entrada de països que abans es deien exòtics, però que avui en dia ja tothom sap que són règims autoritaris que funcionen a cop de barril de Brent o també els anomenats petrodòlars ha fet augmentar, encara més, aquests cànons. Dit d’una altra manera, ha fet pujar el preu de la subhasta, principalment a la F1.

Aquests països han vist en el món del motor una forma de blanquejar els seus règims dictatorials, res més lluny que no passes amb la F1 al Jarama els últims anys del franquisme i els seus esforços en projectar una imatge de normalitat i progressisme a l’exterior.

En el cas del WRC també trobem que països amb poca tradició d’aquest esport volen ser ara protagonistes injectant grans quantitats de diners i amb organitzacions que, en alguns casos, deixen molt que desitjar.

Per què no pagar el cànon?

Cal preguntar-se si l’impacte econòmic, com ara l’augment del turisme i els ingressos locals, justifica aquesta despesa en cànons per formar part dels calendaris, amb uns retorns intangibles que són difícils de quantificar com el prestigi i el reconeixement internacional.

L’impacte econòmic del GP de Fórmula 1 al Circuit de Barcelona – Catalunya és de 112 milions d’euros mentre que el cànon que cal pagar a Liberty Media, promotors del campionat, ronda els 25 milions anuals. En el cas del RallyRACC l’últim estudi d’impacte econòmic públic és de l’any 2018 i el situa en uns 50 milions d’euros, mentre que si ponderem les dades amb una prova semblant com és el Ral·li de Portugal, el 2023 va gaudir d’un impacte econòmic de 165 milions d’euros. En el cas del cànon i dret de calendari del WRC per cada prova és secret entre organització i WRC Promoter (empresa que pertany a Red Bull Media House) però les últimes especulacions parlaven d’una forquilla que anava entre els 3 i els 7 milions d’euros.

Hi ha diversos factors que fa que els organitzadors de les diferents curses i els seus patrocinadors no estiguin disposats a pagar el que es demana inclús amb el gran retorn que es calcula. Tot i que l’impacte econòmic global pot ser positiu, els beneficis no es distribueixen de manera uniforme. Algunes empreses i sectors poden beneficiar-se més que d’altres mentre que els costos indirectes que genera o les prioritats en despesa pública de cada govern poden variar.

I això és una qüestió important. A casa nostra, en aquestes dues grans curses, els inversors principals són els diners públics dels governs de la Generalitat, diputacions, patronats de turismes i altres ens. Una situació que complica encara més les decisions, ja que els canvis de color polític i amb ells les diferents estratègies que porten els governs en els seus programes, poden modificar les decisions en invertir o no en aquests esdeveniments.

Cal a afegir en aquesta equació, que cada cop més els esports de motor generen cert rebuig per motius mediambientals, i en el cas dels ral·lis, per culpa d’una part dels aficionats que no respecten els llocs per on passen i generen unes externalitats negatives en forma de destrosses en el territori.

Què fan els altres països?

No, no és només Catalunya, altres països amb molta tradició en l’automobilisme, com França, tampoc tenen ral·li al campionat del món de ral·lis ni Gran Premi de F1. D’altres, com el Regne Unit, tan sols mantenen un Gran Premi tot i comptar amb la gran majoria d’escuderies en el seu territori (s’està parlant que Madrid i Barcelona estiguin en el calendari l’any 2026), i han perdut proves tan històriques com el RAC d’Anglaterra.

Podem continuar mirant països del nostre entorn, com Portugal, amb el ral·li al mundial, però amb infraestructures per rebre la F1 (com vam veure durant la pandèmia a Portimao) però que no estan disposats a realitzar el desemborsament necessari.

Una decisió estratègica

És possible que, sense la inversió en aquests esdeveniments, Catalunya perdi visibilitat i influència en el món del motoresport. Però, cal pagar costi el que costi a promotors que la seva única finalitat és recaptar diners?

En resum, la decisió de mantenir o no els grans campionats de motoresport a Catalunya no és només una qüestió de números, sinó també d’altres factors estratègics que van a més llarg termini. Potser ha arribat el moment de reinventar la relació de Catalunya amb el motoresport, buscant maneres més sostenibles i econòmicament viables de mantenir viva aquesta passió.