Preining, Feller i Buus van completar una remuntada extraordinària per donar a la marca alemanya el novè triomf en la clàssica belga, sortint des del pit lane per un canvi de motor d’última hora
Thomas Preining, Ricardo Feller i Bastian Buus van escriure una pàgina difícil d’oblidar en la història de les 24 Hores de Spa-Francorchamps. El Porsche 911 GT3 R Evo número 80 de Lionspeed GP es va imposar en les 24 h de Spa amb un avantatge final de 12,288 segons sobre la Mercedes-AMG GT3 Evo número 48 de Winward Racing, tripulada per Luca Stolz, Lucas Auer i Maro Engel. El resultat suposa el novè triomf de Porsche en la cita belga, ampliant distàncies respecte a Alfa Romeo en el rànquing de victòries per fabricant, i el primer des del 2020.
El que fa encara més remarcable aquest triomf és el punt de partida: el cotxe no va poder prendre la sortida des de la graella a causa d’un canvi de motor d’emergència i va haver d’iniciar la cursa des del pit lane. En vint-i-quatre hores, remuntar des d’aquella posició fins a la primera és el tipus d’empresa que la majoria d’equips ni contemplen.
Sortida compromesa, estratègia intacta

El canvi de motor va situar Lionspeed en una posició teòricament indefensable, però l’equip va gestionar cada estint amb la contenció necessària per no perdre el cotxe en el primers compàs d’una cursa que va ser caòtica des de la primera hora. Mentre el grup de davant es desgastava a un ritme accelerat, el Porsche número 80 progressava sense soroll, colant-se entre els incidents i les banderes grogues reiterades que van sacsejar la classificació durant tota la nit.
L’estructura de la cursa va afavorir els més pacients. El Ferrari 296 GT3 Evo número 51 d’AF Corse, amb Alessio Rovera, Nicklas Nielsen i Tommaso Mosca, havia dominat les primeres quatre hores des de la pole position, però una puntxada amb Nielsen al volant just en sortir del Bus Stop el va precipitar fins al lloc quaranta-cinquè, perdent més d’una volta. Aquell incident va obrir la porta al Mercedes-AMG de Winward, que va assumir el comandament i el va sostenir durant bona part de la nit malgrat no disposar mai d’una superioritat de ritme clara.
Preining la flama
El punt d’inflexió va arribar a la quinzena hora, quan Preining va pujar al Porsche número 80 des de la quarta posició i va encadenar una sèrie de voltes ràpides que van anar eliminant diferència sistemàticament. La seva progressió va culminar just passat els dos terços de la cursa, quan va superar la Ferrari al Bus Stop i es va posar líder.

El guió, però, no havia acabat de complicar-se. Una neutralització amb bandera groga general, coincidint amb el relleu de Preining a Buus, va permetre al Mercedes-AMG recuperar el lideratge mentre la Ferrari havia de tornar a boxes per una nova puntxada lenta. Amb sis hores per davant, els quatre primers anaven en renglera. Mosca, al volant de la Ferrari, va intentar-ho en la dinovena hora amb una maniobra arriscada sobre el Mercedes-AMG a Les Combes, però el contacte li va costar un altra puntxada, tot i que el número 51 es va mantenir en la lluita.
La recta final i el triomf de Lionspeed
Preining va tornar al cockpit del Porsche en el moment decisiu. En la darrera seqüència de parades als boxes, Lionspeed va executar l’undercut amb precisió quirúrgica i va recuperar un lideratge que ja no va cedir. Ell i Feller van obrir forat mentre la Mercedes-AMG de Winward es convertia en un tap que resistia tots els intents de la Ferrari i d’altres rivals per avançar-la. Nielsen va rebre una penalització de cinc segons per una maniobra sobre el Porsche número 2 de Boutsen VDS, però el Ferrari va continuar carregant. Rovera va realitzar un avançament espectacular a Les Combes quan faltava menys d’una hora, però no va poder arribar a Stolz. El podi final va quedar en Porsche-Mercedes-Ferrari, amb el Ferrari a tan sols 0,650 segons de la segona plaça.
Víctimes d’una cursa d’alt voltatge
La llista de favorits que van quedar pel camí resulta eloqüent sobre la duresa de la prova. El Mercedes AMG de l’equip Verstappen Racing on hi era Dani Juncadella, va haver d’abandonar després d’un xoc a l’entrada del Pit Lane. Els does McLaren 720S GT3 Evo de Garage 59, que havien circulat entre els quatre primers, van abandonar per problemes de suspensió i per col·lisió respectivament. El Ford Mustang GT3 EVO número 64 de Haupt Racing, que havia aspirat al podi en les hores centrals, va cedir per avaries a la caixa de canvis. L’Aston Martin número 7 de Comtoyou va acabar als murs de Raidillon amb Nicki Thiim, i el Mercedes-AMG número 17 de GetSpeed, millor en la primera qualificació, va iniciar la cursa des del fons de la graella per una sanció i va abandonar en la quarta hora després d’un xoc.
El Porsche número 22 de Schumacher CLRT, amb Ayhancan Guven, Matt Campbell i Fred Makowiecki com a substitut d’última hora, va acabar quart tot i una penalització per contacte, mentre que el Ferrari número 50 d’AF Corse amb Arthur Leclerc, Sean Gelael i Lilou Wadoux va tancar cinquè malgrat un incident al tercer tram.
Victòries de classe
Ferrari va trobar consol en les categories inferiors. El número 74 de Kessel Prancing Horse va guanyar la Bronze Cup en la desena posició absoluta, mentre que el Rinaldi Racing Ferrari número 45 va triomfar a la Silver Cup per tan sols 11,5 segons després que el McLaren rival rebés una penalització. Entre els Gold, el BMW número 998 de ROWE Racing amb Ugo De Wilde, Tim Tramnitz i Jens Klingmann va dominar amb sis voltes d’avantatge. El Corvette Z06 GT3.R número 0 de JMR va fer el propi a la Pro-Am Cup amb tres voltes sobre els seus competidors.


