Un nou reglament que canvia com i quan els pilots podran aprofitar l’energia elèctrica
Quan la Fórmula 1 estreni la normativa híbrida del 2026, els monoplaces no només tindran un nou aspecte. També es modificarà de manera radical la manera com gestionaran l’energia elèctrica en plena recta, un dels punts més sensibles de qualsevol gran premi.
Fins ara, els equips podien utilitzar l’energia del sistema MGU-K de manera relativament lliure. La clau era decidir quan activar-la i durant quanta estona. Amb el nou reglament, però, tot estarà més delimitat: cada volta es disposarà d’una quantitat d’energia fixa (8,5 MJ) i, a mesura que el cotxe guanyi velocitat, la potència elèctrica disponible anirà baixant progressivament.
Per fer-ho més entenedor: quan el monoplaça surti d’un revolt lent i s’endinsi a una recta, el motor elèctric aportarà tota la seva potència. Però quan el cotxe superi els 290 km/h, l’assistència començarà a reduir-se fins a desaparèixer del tot a uns 340 km/h.
Què significa en cursa?
Aquest límit canviarà l’estratègia. A circuits com Montmeló o Monza, on les rectes llargues són decisives, els pilots ja no podran confiar en un “cop d’energia” constant per defensar-se o atacar. La gestió de l’elèctric es convertirà en un joc de temporització: gastar-lo al principi de la recta per accelerar millor o reservar-ne una part per als últims metres i sorprendre el rival.
En termes més tècnics, la FIA vol evitar que els monoplaces circulin a velocitats de punta desorbitades gràcies a la part elèctrica. Per això ha definit una mena de “corba de descàrrega” que regula com l’energia es va reduint quan augmenta la velocitat.
El paper dels equips i dels enginyers
Els enginyers tindran una nova variable a tenir en compte. Ja no n’hi haurà prou amb calcular el consum de combustible i l’estratègia de pneumàtics: la manera d’utilitzar l’energia elèctrica pot decidir avançaments i resultats. Un equip que optimitzi millor aquesta corba de potència podria tenir un avantatge clar respecte a rivals amb un ús menys eficient.
Tot plegat pot traduir-se en més moments d’incertesa i acció a pista. Els avançaments no dependran només del DRS, sinó també de com cada pilot gestioni l’assistència elèctrica. Així, veurem cotxes que arriben forts al principi de recta i altres que reserven energia per rematar a l’últim instant.
L’estratègia energètica esdevindrà una nova arma tàctica, que els pilots hauran de dominar tant com el volant o els frens.
