Kalle Rovanperä ha deixat enrere la seva decisió de deixar el WRC per presentar – de nou – la seva candidatura al títol amb una victòria sòlida en un cap de setmana molt complicat sobre l’asfalt de l’Euorpa Central. El recorreug de l’esdeveniment que disputava la seva última edició va tornar a oferir un recorregut de quatre dies i 18 trams cronometrats, amb base a Passau i especials repartides entre Alemanya, Àustria i la República Txeca, incloent l’efemèride d’un divendres amb tres països en una mateixa jornada.
De l’estira‑i‑arronsa al cop d’efecte
Els primers compassos de la prova va ser territori Sébastien Ogier, que va marcar el to en el primer tram llarg i va mantenir un pols a la dècima amb Rovanperä fins al dissabte. Llavors, una punxada no detectada va precipitar la seva sortida de carretera a Keply, incident que va deixar Rovanperä amb via lliure per imposar ritme, gestionar, i acabar signant el seu tercer triomf de la temporada amb un bon marge.

Elfyn Evans va construir el seu cap de setmana des de la constància i va reservar el cop per al final: al Power Stage, va remuntar 5,6 segons a Ott Tänak per assegurar la segona plaça general i sumar punts extra decisius per prendre de nou el lideratge del Mundial. El gal·lès encapçala ara la classificació amb 13 punts de coixí, mentre Rovanperä i Ogier queden empatats a la segona posició, fet que presagia un final de curs intens.
Tot i l’ensurt i la retirada del dissabte, Ogier va tornar el diumenge amb una jornada perfecta: ple de punts al format Super diumenge i millor registre al Power Stage per minimitzar danys i mantenir-se en la lluita pel títol. El vuit vegades campió va aprofitar el ritme que havia demostrat durant la primera etapa i l’afinat del GR Yaris per segellar una jornada immaculada.
Hyundai no avança, Toyota campiona del món

Darrere del duet Toyota‑Hyundai a les places de podi, Takamoto Katsuta va rubricar un quart lloc de molt ofici amb dos millors registres en els trams, subratllant l’eficiència del Toyota en asfalt. Adrien Fourmaux va sostenir el ritme per completar el top‑5, mentre que el seu company, Thierry Neuville, va continuar amb la seva mala temporada xocant en la segona cronometrada de l’última jornada.
Toyota va consolidar el domini amb un nou títol de fabricants, obra de la combinació d’un cotxe consistent en condicions variables i d’una nòmina de pilots que maximitza punts ral·li rere ral·li. L’equip signa una ratxa històrica amb cinc títols consecutius de constructors.
Solberg també sobre l’asfalt
Al WRC2, Oliver Solberg ha dominat de cap a peus la prova d’Europa Central. Tot i això, com que no hi estava inscrit, cedeix els punts de la victòria a Jan Cerny. El txec s’enduu el triomf a casa després dels abandonaments successius d’Alejandro Cachón —per una errada a l’últim tram de dissabte— i del francès Léo Rossel, que va patir un problema mecànic al vespre de la tercera jornada.
Classificació final
Classificat | Pilot – Copilot | Temps | Diferència amb el primer |
---|---|---|---|
1 | Kalle Rovanperä – Jonne Halttunen | 2:36:20.1 | — |
2 | Elfyn Evans – Scott Martin | 2:37:03.8 | +43.7 |
3 | Ott Tänak – Martin Järveoja | 2:37:09.4 | +49.3 |
4 | Takamoto Katsuta – Aaron Johnston | 2:37:26.9 | +1:06.8 |
5 | Adrien Fourmaux – Alexandre Coria | 2:38:24.7 | +2:04.6 |
6 | Sami Pajari – Marko Salminen | 2:38:34.0 | +2:13.9 |
7 | Josh McErlean – Eoin Treacy | 2:42:08.9 | +5:48.8 |
8 | Oliver Solberg – Elliott Edmondson | 2:45:16.3 | +8:56.2 |
9 | Jan Černý – Ondřej Krajča | 2:47:11.2 | +10:51.1 |
10 | Filip Mareš – Radovan Bucha | 2:47:41.3 | +11:21.2 |