Set anys després de la seva recuperació, la vint-i-unena edició de la Pujada a La Trona ha trobat en el pas del diumenge al dissabte un nou alicient per als participants com ho demostra l’augment del 20% en les inscripcions. Entre Velocitat i Regularitat, la participació ha superat la vuitantena.

També hi ha ajudat el context. Aquesta vegada no hi ha hagut asfalts delicats ni meteorologia canviant, tan habituals en una cursa de muntanya. El recorregut s’ha disputat amb el ferm completament sec i temperatures altes, gairebé d’estiu, un escenari que ha premiat el ritme i ha reduït les variables. El públic ho ha aprofitat. La zona de sortida, les assistències al voltant de l’Escola EFA Quintanes i els punts més espectaculars del traçat han presentat una afluència notable d’espectadors.

Vilardell torna a imposar jerarquia

En l’àmbit esportiu, el guió ha durat poc. Jordi Vilardell, vencedor de les dues últimes edicions, ha confirmat de seguida que ha arribat un esglaó per sobre de la resta. Ho ha fet, a més, en un cap de setmana que no ha estat lineal. Amb la seva barqueta Nova NP03, només ha pogut completar una ascensió d’entrenament per problemes de temperatura. Ni així s’ha desconcentrat. En un traçat tan revirat com La Trona, probablement menys favorable per a les característiques del seu vehicle que altres pujades del calendari, n’ha tingut prou amb la primera cursa oficial per marcar el temps de referència i assegurar-se la victòria absoluta.

El detall no ha estat menor. Guanyar tres anys seguits en una prova d’aquest perfil no ha estat un accident estadístic; ha estat domini. Vilardell ja havia estat el més ràpid abans, però aquesta vegada ha afegit-hi una demostració d’eficiència: una sola pujada bona ha estat suficient per deixar resolta la cita. En una disciplina on cada passada compta i qualsevol error penalitza de seguida, aquesta capacitat per sentenciar d’entrada ha explicat millor que cap adjectiu l’abast del seu rendiment.

Guitart rendeix a casa i de la Casa lidera els turismes

Per darrere del vencedor, la lectura també ha tingut interès. El pilot local Santi Guitart, amb un Demoncar, ha extret tot el profit possible del seu coneixement del recorregut i ha arrabassat in extremis el segon millor registre absolut. No ha tingut les eines per discutir el triomf a Vilardell, però sí l’ofici per convertir la cursa de casa en un podi de pes. El tercer lloc ha estat per a Gerard de la Casa, que amb el seu habitual Ford Fiesta ha estat, a més, el millor entre els turismes. L’andorrà ha repetit així el podi que ja havia signat el 2025.

Entre els turismes, de la Casa ha encapçalat una franja alta especialment ajustada. Josep Maria Soler, amb l’Skoda Fabia R5, i Joan Vinyes, amb el Seat Ibiza Kit Car, han completat les tres primeres places de la categoria després d’una actuació de nivell, separats per només dos segons mentre han rebaixat els seus cronos a cada passada. Just al darrere, Jordi Saborit ha consolidat la quarta posició amb un altre Skoda Fabia R5 gràcies al temps de la primera mànega, i Luis Aguilera ha tancat el top cinc amb un Honda Civic.

La desil·lusió d’Orriols

Hi ha hagut, a més, un nom que ha merescut focus propi. El vigatà Albert Orriols, al volant d’un Skoda Fabia RS Rally2, ha rodat a molt bon ritme i s’ha mantingut en la lluita per les posicions de podi absolut. No hi ha entrat, però la seva presència ha donat densitat competitiva a la part alta de la classificació. El propi pilot però, ha explicat a les seves xarxes socials com s’ha assabentat a posteriori de que el seu vehicle no era admès pels comissaris a la categoria de turismes per un error en el Perfomance Factor just abans de l’inici de la pujada, quedant-se sense opcions entre els participants a la seva categoria.

En categories, Sergi Pavón ha manat sense oposició real a Turismes Pre-93 amb el seu BMW 325i E30. Per classes, de la Casa s’ha endut la 2; Oscar Rodriguez, amb un Peugeot 205 T16 BRC, la 3; i Soler, la 4. A la classe 5, dividida en tres subgrups, els guanyadors han estat Aguilera, Ian Masdeu amb un Citroën Saxo VTS i Ricard Suaña amb un Peugeot 106 Rallye. Ramón Vila s’ha imposat a la 6A amb un Ford Escort Cosworth, Pavón a la 6B, Vilardell a la 7, Jaume Guitart a la 8 i Miguel Caniego, amb un BRC 05, a la 9.

La Regularitat també creix

La cursa no s’ha sostingut només per la velocitat pura. La Regularitat ha reunit gairebé una trentena d’equips i ha tornat a exhibir dues modalitats amb cada vegada més densitat competitiva. En Reg. Sport, Jordi Pitarch ha estat intocable amb el seu Volkswagen Golf GTI. El local José Luis Moreno, amb un BMW 320i, i Josep Garcia, amb un Porsche 911 SC, han completat les posicions d’honor.

A la Regularitat convencional, la victòria ha estat per a Ramón Martí amb un BMW 320i, per davant de Delfí Santmartí, amb un Opel Kadett GSI, i Isidre Noguera, amb un Peugeot 306 XS. Que aquest bloc ha crescut ha estat una bona notícia per a qualsevol pujada de muntanya: ha ampliat la base de participants i ha connectat la prova amb una altra manera d’entendre la competició.