La Fórmula 1 es prepara per a una de les seves transformacions més profundes amb l’arribada del reglament de 2026. Més enllà de l’estètica dels nous monoplaces o la introducció de l’aerodinàmica activa, la gran revolució serà invisible als ulls de l’espectador però crítica per a les mans del pilot: la gestió de l’energia. La nova normativa atorga un paper protagonista al sistema elèctric, i això obligarà els corredors a plantejar les curses i les voltes de classificació com si fossin una partida d’estratègia a alta velocitat.
La nova mentalitat: jugar amb els 350 kW
El nucli d’aquest canvi rau en la potència elèctrica disponible, que augmenta dràsticament fins als 350 kW gràcies al nou MGU-K. Tot i que sovint es parla de “modes d’avançament”, la realitat va molt més enllà de prémer un botó per tenir un extra de potència momentani. Andrea Kimi Antonelli, la jove aposta de Mercedes, ha explicat recentment al mitjà britànic Autosport que aquesta nova era exigirà als pilots ser molt creatius i tenir la ment oberta. Per a l’italià, la competició es convertirà en una mena d’escacs ràpids, on la clau de l’èxit residirà a saber administrar l’energia de manera tàctica, especialment quan es roda enmig del trànsit o es lluita per posició.
Aquesta complexitat posa en relleu la importància del programari i de la feina prèvia feta a la fàbrica. Segons el punt de vista d’Antonelli, la capacitat de l’equip per mapejar correctament el desplegament d’energia per a cada circuit serà un factor diferencial, potser tant com el talent pur al volant.
El dilema de la volta ràpida: córrer menys per córrer més
Un dels aspectes més xocants per als aficionats —i per als mateixos pilots— serà el canvi de paradigma en les voltes de classificació. Fins ara, la lògica era senzilla: passar per cada revolt tan ràpid com la física permetés. Però el 2026, això podria ser contraproduent.
Al mateix mitjà, George Russell ha compartit les seves sensacions després de provar els nous conceptes al simulador, i adverteix que ser agressiu als revolts pot passar factura. El pilot britànic detalla que, si travesses un revolt a màxima velocitat, consumeixes més energia i en regeneres menys. El resultat és que arribes a la recta següent amb la bateria buida, perdent tot el temps guanyat i més. Per tant, els pilots hauran d’aprendre a sacrificar dècimes en determinats revolts per assegurar-se que tenen prou potència elèctrica per defensar-se o atacar a les rectes llargues.
La dependència de l’enginyer i la disciplina al volant
Amb tantes variables en joc, el pes de l’equip tècnic augmenta considerablement. Esteban Ocon, des de l’experiència amb Haas, considera que la balança es decanta clarament cap al costat de l’enginyeria. El francès estima que la gran majoria de la feina, potser fins a un 80%, recau en com els enginyers configuren el cotxe i els mapes d’energia abans de sortir a pista, deixant al pilot la responsabilitat d’executar aquest pla amb precisió. Tot i que això pugui semblar que resta protagonisme al pilot, Ocon assegura que caldrà molta disciplina per respectar les instruccions i no deixar-se portar per l’instint d’anar al límit constantment.
Lluita cos a cos: anticipar-se o morir
Davant la preocupació que alguns cotxes es quedin “venuts” a les rectes sense energia, Nikolas Tombazis, de la FIA, preveu que els equips acabaran adoptant estratègies similars per protegir-se i no ser preses fàcils. No obstant això, la diversitat d’opinions a la graella és evident: mentre a Mercedes es mostren entusiasmats amb el repte, altres veus joves com la d’Oliver Bearman ja han qualificat aquesta gestió constant de força molesta. Sigui com sigui, la F1 del 2026 promet ser tant una batalla de velocitat com d’intel·ligència.
