Vindrà per quedar-se? Aquesta és la pregunta que ens podem fer després de viure un nou Ral·liSprint dins d’un circuit, aquest cop a Lleida, amb un èxit notable. Tota mena de vehicles i una comoditat que permet acabar la jornada amb un bon regust.
No, no són ral·lis però hi ha la sensació que a poc que el recorregut es treballin una mica més enllà que els metres més propers al traçat del circuit es pot crear un molt bon format.
La jornada de dissabte començava amb bon temps, inclús amb temperatures més altes del que serien normals per aquesta època de l’any, i bon ambient al Circuit de Lleida. Hi havia ganes de ral·li i això es notava. Parc tancat, verificacions i tram a pocs metres, tot ben compactat i organitzat per poder dur a terme la prova amb les restriccions sanitàries pertinents.
El primer tram, a repetir en tres ocasions, s’havia de completar el traçat del Circuit de Lleida dues vegades, la qual cosa generava situacions poc comunes en els ral·lis com alguns avançaments entre els pilots que s’incorporaven a la primera volta i els pilots que feien la segona.
Des del primer moment la superioritat del Citroën DS3 N5 de José Luis Garcia i Xavi Lozano va quedar clara respecte a la resta de vehicles, podríem dir la majoria, però el Can-Nam Maverich X3 de Cucharrera – De Las Heras van donar molta guerra. La velocitat de l’equip del Biela va ser la sorpresa del matí, quan sistemàticament avançava al pilot que duia davant.
Tal va ser aquesta superioritat que per al segon tram, els de la tarda, l’organització va avançar la seva posició de sortida per evitar aquests complicats avançaments. Per temps, el Can-Nam s’hagués endut la prova, però en la classificació oficial del Ral·liSprint, la qual computa pel campionat de Catalunya de Ral·liSprints, els vehicles Side by Side com el Can-Nam no puntuen.
I és que els Side by Side estan aconseguint resultats molt bons en aquest tipus de proves on tan bé s’adapten. En Quim Manresa i en Miquel Amblàs amb un altre Can-Nam va aconseguir un scratx en el tram 4 (B1), un tram perfecte per aquests vehicles, ja que aconseguien els 4 millors temps, amb Cucharrera segon, Serra -Cano tercers (Yamaha YXZ1000) i Navarro – Solà quarts.
Les diferències en aquest tram van ser degudes, en part, pel canvi en les condicions de la pista. L’organització regava el traçat i el deixava ben enfangat, provocant que els vehicles Side by Side guanyessin en tracció als cotxes tradicionals.
Jimenez – Paz amb un Seat Ibiza TDI es mostraven molt combatius durant tota la prova, acabant en la segona posició oficial, acabant just per davant d’una màquina d’última generació com és el Peugeot 208 Rally4 de Roger i Josep Oto.
La prova lleidatana només va haver de compatibilitzar dues baixes, la primera la de Fabregas – González i el seu Peugeot 106 XSI en el segon tram per avaria mecànica, i la de l’equip format per Luna – Jiménez i el seu Can-Nam en el quart tram per sortida de pista. La parella del Biela Club Manresa colpejaven un dels blocs de formigó que delimitaven el tram i havien d’abandonar.
