En el marc del Festival de la Velocitat María de Villota, s’ha celebrat aquest cap de setmana la gran final del GT World Challenge amb la cursa de resistència de les 3 hores de Barcelona.
La cursa començava amb dos McLaren al capdavant, després d’haver-se mostrat com la marca més ràpida al Circuit de Barcelona-Catalunya en la classificació celebrada el mateix diumenge al matí. Aviat, però, l’avantatge assolit pels dos cotxes de Garage 59 desapareixia a causa d’una forta col·lisió entre el Mercedes 81 de Winward i el Ferrari 8 de Kessel a la sortida de la corba SEAT. Full Course Yellow primerament, i cotxe de seguretat a continuació, que els equips aprofitaven per realitzar el primer canvi de pilots.
A la rellançada, atesos els diferents moments de neutralització en què cada equip havia decidit realitzar la seva primera parada reglamentària, la classificació de la cursa s’havia capgirat per complet amb diferents equips de pilots no professionals al capdavant. En aquest moment, el següent relleu es convertia en un festival d’avançaments i interessants batalles entre els més de 60 vehicles que continuaven en cursa, i entre ells el que es mostrava més veloç i semblava llançat a la victòria era ni més ni menys que el company de Miquel Molina al WEC, Antonio Fuoco, qui pilotava aquest cap de setmana el Ferrari 296 GT3 amb el dorsal 50.
Després del següent torn de parades, un altre cop afectades per un cotxe de seguretat, superada la meitat de cursa el nou líder passava a ser el McLaren 720S GT3 EVO amb el dorsal 58. Smalley, McDonald i especialment Prette, havien aprofitat la bona adaptació del seu vehicle per, tot i participar en la segona categoria, la Gold, acabar imposant-se amb contundència al següent relleu amb un ritme que ningú podia atrapar. Així doncs, victòria per al triplet de la marca de Woking, deixant l’emoció de la part final de la cursa per les restants posicions de podi.
Un cop Fuoco havia cedit el volant a Arthur Leclerc, després d’haver protagonitzat uns impressionants avançaments, el germà del pilot de Fórmula 1 lamentablement mostrava no tenir la mateixa velocitat. Acabaria sent superat pel BMW de ROWE, el vigent campió de les 24 hores de Nürburging, i per davant seu s’havia situat afavorit per l’estrategia el BMW d’AlManar Racing. Aquests últims acabarien sent avançats per Marciello amb el segon dels cotxes alemanys, però a l’última volta el pilot italià retornava la segona posició, segurament vinculat a una trucada dels dirigents germànics per assegurar millors posicions el campionat final.
Pel que fa al campionat global, l’última part de la cursa estaria centrada en la lluita per la setena posició que ocupava l’Aston Martin 33 de l’equip de Max Verstappen, la qual el Porsche 96 de Rutronik Racing necessitava per poder alçar-se amb el trofeu final. Finalment, i després d’una bona defensa de Harry King, Patric Niederhauser aconseguia vèncer al pilot britànic assolint la posició necessària que els convertia, juntament amb els seus companys Picariello i Sven Müller, com a campions del GT World Challenge Europa Endurance Cup per tan sols un punt per davant de l’equip oficial de Mercedes Mann-Filter.
Pel que fa als pilots locals, Rafael Duran, debutant aquest cap de setmana al campionat amb el Ferrari 12 de Rinaldi Racing, s’havia de conformar amb la trenta-vuitena posició final després de perdre una volta per problemes durant la cursa. Pitjor, però el resultat d’Isaac Tutumlu, finalment el 47 en travessar la meta amb el Lamborghini de GRT després que li haguessin trucat d’urgència per la baixa d’un dels seus pilots.
El GT World Challenge tornarà a Barcelona l’octubre del 2026, concretament el cap de setmana dels dies 3 i 4 en què retornarà el Festival de la Velocitat.
