El jove pilot enllaça la seva tercera victòria consecutiva al mundial després d’una cursa marcada pels accidents i l’avançament d’horari per amenaça de tempesta.
El talent pur no demana permís per entrar per la porta de la història, simplement la tira a terra. Kimi Antonelli ha llançat un avís a navegants al GP de Miami de Fórmula 1: el seu assalt a la corona mundial va de debò. El prodigi italià ha assolit la tercera victòria consecutiva d’aquest 2026, imposant el seu ritme en un tens duel cos a cos contra el vigent campió de la categoria, Lando Norris.
L’organització s’havia vist obligada a avançar la prova tres hores, a la cerca d’una finestra de cel serè davant la imminent amenaça de tempestes elèctriques que planava sobre el sud de Florida. Tot i els pronòstics alarmistes del matí, l’asfalt es va mantenir sec i va permetre una arrencada amb pneumàtics mitjos, fet que que desembocaria en un caos absolut als voltants de l’estadi de la ciutat costanera.
Caos inicial i bandera groga
El semàfor es va apagar i la inexperiència va jugar una mala passada al líder. Antonelli, incapaç de traccionar correctament des de la posició preferent, va clavar frens i va cedir el domini gairebé a l’instant. Charles Leclerc va aprofitar l’errada prenent l’interior del primer revolt amb cura, mentre Max Verstappen protagonitzava una virolla a la sortida que el relegava de sobte fins a la desena plaça. El neerlandès va evitar el desastre general per pura fortuna, salvant l’impacte contra el gran gruix de la zona mitjana i veient-se abocat a batallar amb els Williams a la cua del grup.
La direcció de cursa va neutralitzar l’acció ràpidament a causa de dos accidents simultanis que van gelar la sang dels espectadors. D’una banda, Pierre Gasly va patir una bolcada, per sort a baixa velocitat al revolt disset. Després d’un lleuger toc amb el Racing Bulls de Liam Lawson, el cotxe de l’escuderia francesa va quedar de cap per avall mig encastat contra les proteccions, del qual el pilot en va sortir completament il·lès. D’altra banda, el jove Isack Hadjar ja havia destrossat la suspensió del seu Red Bull uns instants abans en cometre una errada de pilotatge contra el mur de la xicana.
La partida d’escacs pel lideratge
Amb el retorn de la velocitat real a la pista, l’espectacle estratègic es va centrar en la gestió del cautxú i la supervivència en l’aire brut. Lando Norris va arrabassar-li fugaçment el cap de cursa, però l’alegria va esfumar-se depressa al garatge de McLaren. Un cop superat el ball d’aturades per muntar les gomes dures, Kimi Antonelli va recuperar el comandament i va aguantar estoicament la pressió del britànic.
Les voltes passaven factura i Norris va haver de conformar-se amb guardar la distància i conservar l’adherència de l’eix posterior. Lluny d’allà, Max Verstappen lluitava contra la degradació després d’una estratègia a contrapeu sota el cotxe de seguretat, cedint inevitablement terreny.
Dramatisme final sota la bandera de quadres
Quan semblava que el darrer graó del podi tenia un propietari clar, Charles Leclerc va perdre el control del seu monoplaça durant la darrera volta. El monegasc va fregar el ciment en una virolla que el va condemnar. Aquest regal absolutament inesperat va permetre a Oscar Piastri travessar la línia de meta en tercera posició amb el seu McLaren, creuant a vint-i-set segons del vencedor.
George Russell va escalar fins a un meritori quart lloc, avançant un Max Verstappen que va claudicar patint amb els pneumàtics morts. Tot i vendre cara la seva posició defensant-se per l’exterior, el neerlandès va veure’s superat. Mentrestant, Lewis Hamilton va signar un setè lloc gris i solitari, llastrat per un impacte en els primers compassos de la cursa amb el sorprenent Alpine de Franco Colapinto i una aturada lenta al garatge. L’argentí va brillar allargant el seu primer relleu per certificar una vuitena plaça. Tancant la zona de punts, Carlos Sainz i Alex Albon van resistir els atacs dels Haas per donar un alè d’esperança als boxs de Williams.
Amb aquest triomf, Kimi Antonelli apuja la seva renda al capdavant del mundial fins als vint punts, certificant que la jerarquia de la Fórmula 1 es troba en plena metamorfosi.
