El circuit francès de Paul Ricard ha acollit aquest cap de setmana la celebració de les 4 hores de Le Castellet de les European Le Mans Series.

Dissabte a la classificació semblava que es repetiria l’escenari de les 4 hores de Barcelona on va vèncer Forestier, quan Esteban Masson es feia amb la pole position per davant del United Autosport 22 i l’Inter Europol amb el dorsal 34. Però el diumenge la situació es complicava, ja que tot i realitzar una bona sortida, Griffin Peebles es mostrava l’home de la carrera amb un matiner avançament per posar-se al capdavant i comandar la primera part de la cursa amb mà de ferro. Tot i un cotxe de seguretat per un desafortunat incident entre el Porsche de Bankcy, el Ferrari de Richard Mille i l’LMP2 dels Felbermayr, els pilots de l’equip britànic es mostraven els millors i semblava que ningú els podria vèncer, fins que a l’últim relleu apareixeria l’home de la pole de Montmeló, Reshad de Gérus, i acabaria atrapant al dorsal 22. Desafortundament, però, un error de càlcul acabava amb una doble virolla sincronitzada a la chicanne nord que suposaria mantenir liderat als primers, però pèrdua important de posicions als segons.

Amb tot, la fortuna de poder refer-se ràpidament del 360 per part de Ben Hanley, va permetre confirmar la victòria pel 22 de United Autosport amb l’equip format pel britànic i els seus dos companys Peebles i Saucy. L’holandès De Gerus aconseguia recuperar el parell de posicions perdudes en el tram final de cursa, per finalitzar en segon pel 34 Inter Europol amb el seu company Garg. El tercer esglaó del podi anava en mans del 28 d’IDEC Sport (Lafargue, Van Uitert, Chatin), convertint-se així amb els millors dels equips locals en superar per poc als seus companys del 18 (Chadwick, Rinicella, Hörr), finalment quarts per poques dècimes en estar amenaçats seriosament per un Pietro Fittipaldi molt ràpid i combatiu amb el Vector 10.

Els protagonistes absoluts de Barcelona, que no foren altres que els vencedors a la nostra terra, Rousset, Gray i Masson, patien un accident que acabava amb les seves aspiracions quan es veien obligats a realitzar un canvi complet de la part posterior del seu Oreca per acabar retirant-se, mentre que l’ex Fórmula 1 Jack Doohan aquest cop tenia una molt mala cursa per finalitzar en última posició de la seva categoria. Pel que fa a LMP2 PRO/AM, una sanció a l’últim moment per l’AF Corse de Fuoco feia que el Nielsen Racing 27 de Lentoudis, Quinn i Allen s’emportessin la victòria després de batallar de valent amb el drac Spike de l’AO by TF. El Duqueine de Doriane Pin, la vigent campiona de la F1 Academy, després de perdre la pole obtinguda pel seu company Rousset per una irregularitat, aconseguia refer-se al circuit de casa per tancar el podi.

Pel que fa als nostres representants, el pilot mallorquí Lorenzo Fluxá no gaudia d’una bona cursa, patint molt per un ritme no massa veloç dels seus companys d’equip, però acabava pescant un top 5 sota la bandera a quadres beneficiat per diverses sancions als seus rivals de PRO/AM i un bon stint amb el seu Oreca de l’equip Vector. Per la seva banda, el madrileny Daniel Nogales patia una molt mala cursa a LMP3, vuitens i últims en volta del líder, però qui patia la pitjor de les fortunes seria Fran Rueda, quan després d’un sòlid ritme dels seus companys en els dos primers relleus, només agafar el volant i sortint a pista, la suspensió del seu Ferrari 296 LMGT3 Evo es partia per una mal funció obligant-lo a abandonar immediatament, quan tot indicava que tindria sòlides opcions de lluitar pel podi o inclús pel triomf.

L’altra cara de la moneda a Kessel Racing la protagonitzaven Kimura, Serra i Jaubert, els quals amb un stint fantàstic del tercer, pilot local i company de Dani Juncadella a l’equip Genesis del WEC, s’alçaven amb la victòria per Ferrari entre els GT3. L’altre vehicle groc florescent de la graella, el Corvette Z06 LMGT3 R de l’equip TF Sport, aconseguia finalitzar segon, per davant d’un altre Ferrari, el de GR Racing. Entre els LMP3, l’equip Inter Europol número 13 (Bukhantsov, Cubides Olarte, Chou) s’imposava a l’equip d’Yvan Muller, l’M Racing, i als tercers del DKR número 4 que s’aconseguien refer després que se’ls obrís la porta en plena competició.

Ara les European Le Mans Series es prenen un descans d’una mica més de dos mesos, però no per tots, ja que molts equips i pilots corren a les 24 hores de Le Mans, per tornar al juny amb la ronda de les 4 hores d’Imola.