Kimi Antonelli ha transformat el Gran Premi del Canadà en una lliçó de com aprofitar la fortuna aliena. El pilot de Mercedes ha sumat el seu quart triomf consecutiu de la temporada al circuit Gilles Villeneuve, però el resultat no reflecteix la duresa d’una primera meitat de cursa en la qual George Russell li havia plantat cara amb una combativitat que va fregar el límit del reglament.

Durant les primeres trenta voltes, la cursa de Montreal era un duel d’alta tensió intern a Mercedes. Russell i Antonelli es van intercanviar la posició de cap en múltiples ocasions, fins que a la volta 24, a la xicana final, els dos cotxes es van tocar lleugerament. Antonelli va avançar Russell fora de la traçada i l’equip el va obligar a retornar la posició.

Però la revenja va arribar a la volta 30. Russell liderava la cursa quan el seu Mercedes va patir una fallada en la unitat de potència. El britànic va aparcar al revolt 9 i va baixar del cotxe visiblement desesperat, conscient que perdia no tan sols una victòria, sinó terreny valuosíssim en el campionat. «Sense paraules», va dir Russell en referir-se a la seva retirada, una frase que encapsula la frustració d’un pilot que no guanya des de l’obertura de temporada a Austràlia.

Amb el rival eliminat, Antonelli va gestionar la segona meitat de cursa sense pressió, creuant la línia de meta amb una avantatge de més de 10 segons amb el segon classificat, Lewis Hamilton, i augmentat el seu lideratge fins als 43 punts sobre el seu company d’equip al campionat del món.

El naufragi de McLaren

Si el drama de Russell va ser el fil narratiu de la primera meitat, el desastre de McLaren va monopolitzar l’atenció des de la graella. Amb la pista lleugerament humida i dues voltes de formació addicionals per un incident de l’Arvid Lindblad amb Racing Bulls, tots dos McLaren van apostar pels intermitjos. Oscar Piastri ja va qüestionar públicament la decisió en aquell moment, i els fets li van donar la raó de manera contundent: tant ell com Lando Norris van haver d’entrar a canviar a slicks mentre el gran grup s’escapava.

La degradació de la situació va continuar quan Piastri va encastar-se per darrere de l’Alex Albon de Williams a la forquilla del traçat canadenc, forçant la retirada del tailandès i una parada d’urgència del mateix Piastri per canviar l’aleró davanter, a més d’una penalització de deu segons. Norris va abandonar a la volta 40 al mateix revolt amb una presumpta fallada de canvi de marxes. Una tarda per oblidar per a l’equip que aspira al títol de constructors.

Hamilton ressuscita per al podi

Amb McLaren fora de la foto i Russell aparcat, el segon lloc va quedar en mans d’un Max Verstappen que, des de la cinquena posició de sortida, havia remuntat fins als llocs d’honor. Però Lewis Hamilton, amb el Ferrari va créixer al llarg de la cursa, li va treure el podi en la recta de sortida a la volta 62, al revolt 1. El set vegades campió del món va creuar la meta deu segons per darrere d’Antonelli, davant d’un Verstappen que va haver d’acceptar el tercer lloc.

Charles Leclerc va completar un cap de setmana complicat amb el Ferrari en quarta posició, no sense patir un moment de tensió al xicana final, mentre que Isack Hadjar va retenir el cinquè lloc malgrat acumular una penalització per fer zig-zag a la recta i una altra de stop-and-go per ignorar banderes grogues. La diferència abismal respecte al sisè —Franco Colapinto, amb la millor cursa de la seva trajectòria— va permetre al francès mantenir els punts.

Un top10 ben barrejat

Alpine va dominar de nou la zona intermèdia: Colapinto sisè i Pierre Gasly vuitè, amb Liam Lawson interposat en setena posició per a Racing Bulls. Carlos Sainz i Oliver Bearman van tancar el top 10. Fernando Alonso va desaparèixer de cursa per «un problema amb el seient», una explicació que Aston Martin haurà d’aclarir. Sergio Pérez va viure un moment de vertigen en trencar-se la suspensió davant dreta del seu Cadillac, tot i que va poder arribar al pitlane sense conseqüències físiques.

Un campionat que s’escapa

Quatre victòries consecutives i 43 punts d’avantatge: Antonelli ja no és una promesa de la Fórmula 1, és el seu líder indiscutible. Russell, per contra, acumula abandonaments i retards en un campionat que se li complica a cada cursa. La pregunta que plana sobre el paddock és si Mercedes acabarà gestionant internament una rivalitat que, al Canadà, ha demostrat que no té cap intenció d’autoregular-se.

Classificació final del GP del Canadà 2026