El director tècnic de Toyota Racing, David Floury, va comparèixer davant els mitjans aquest dijous en la vigília de les 24 Hores de Le Mans amb la mateixa sensació que l’any passat: els LMDh i els LMH semblen córrer en categories paral·leles dins del mateix campionat Hypercar. Després de la primera sessió de qualificació de dimecres a la nit, el balanç és implacable: les sis primeres posicions són per a tres marques que competeixen amb plataforma LMDh —Alpine, Cadillac i BMW—, mentre que el millor prototip de la normativa LMH, l’Aston Martin Valkyrie número 007, es va haver de conformar amb la setena plaça. Els dos prototips actualitzats de Toyota van superar el tall per accedir a l’Hyperpole en vuitè i dotzè lloc, el més ràpid dels japonesos a 0,656 segons del registre que va firmar Ferdinand Habsburg amb l’Alpine A424 número 35. Ferdinand Habsburg va encapçalar la classificació amb l’Alpine A424 número 35.
Toyota, amb el seu millor cotxe, va quedar a 0,656 segons. Floury ho va resumir sense embuts davant la premsa congregada abans de l’Hyperpole d’aquest dijous:
“No tinc massa cosa a dir, si sóc sincer. Crec que podeu analitzar-ho vosaltres mateixos; és prou clar”.
Va recordar que l’any passat ja va parlar d’una competició de “dues classes” entre cotxes amb avantatge de velocitat punta i els que no el tenen. “Ahir vam veure que hi va haver una qualificació de dues classes, amb els LMDh al davant i els LMH darrere. Aquesta sembla ser la fotografia.” Preguntat per l’origen d’aquesta diferència en velocitat màxima, Floury es va rentar les mans: “No em correspon respondre aquesta qüestió”.
La cursa, l’únic refugi
Tot i el panorama desfavorable, Floury no va enterrar del tot les opcions de Toyota, que no aixeca el trofeu a Le Mans des del 2022. “Definitivament serà difícil”, va advertir el tècnic. “Hem d’executar-ho tot a la perfecció. Si ho aconseguim, potser tenim alguna opció, però depèn de les circumstàncies.” Va reconèixer que, en ritme pur i especialment en ritme, la situació es presenta complicada.
“Tenim un paquet millor aquest any, però la sensació és que no serà fàcil. No podem permetre’ns ni un sol error, i la resta no depèn de nosaltres.”
Va afegir que, en les darreres edicions, molts factors imprevisibles han decidit el resultat final, així que l’equip japonès només pot controlar la seva pròpia actuació.
Quina diferència hi ha entre els LMDh i els LMH?
El LMH (Le Mans Hypercar) és un prototip desenvolupat íntegrament pel fabricant, que dissenya el seu propi xassís, motor i, si ho desitja, un sistema híbrid amb tracció a les quatre rodes. En canvi, el LMDh (Le Mans Daytona h) neix d’una plataforma estàndard: el xassís prové d’un dels quatre constructors homologats —Dallara, Multimatic, Ligier o ORECA— i el tren posterior híbrid és idèntic per a tots, amb un motor elèctric de Bosch, bateria de Williams i caixa Xtrac, de manera que el fabricant només aporta el motor tèrmic i l’aerodinàmica.
Tant els LMH com els LMDh comparteixen un pes mínim d’1.030 kg i un sostre de 500 kW de potència, però mentre el LMH pot arribar als 200 kW d’energia elèctrica a les rodes davanteres, el LMDh es limita a 50 kW i tracció posterior. Aquesta dualitat tècnica s’equilibra a la pista mitjançant el famós BoP (equilibri de rendiment), tot i que, com ha quedat palès a les 24 Hores de Le Mans, les diferències en velocitat punta i ritme entre ambdós conceptes segueixen generant debat.
El veredicte dels rivals
El director de BMW M Motorsport, Andreas Roos, va designar obertament Cadillac com el rival a batre abans de les sessions d’Hyperpole d’aquest dijous a la nit. “Cadillac sembla molt fort, si sóc sincer, tota la setmana, i no només en temps de volta individual sinó també en les tandes llargues”, va assegurar Roos. “Tenen un cotxe sòlid i un bon ritme. Al final, esperem poder seguir-los el ritme i barallar-nos amb ells.”
Per la seva banda, Ian James, cap de l’equip Heart of Racing que gestiona l’Aston Martin Valkyrie, va situar Toyota com una amenaça seriosa quan es parla de ritme de cursa, tot i situar el seu propi projecte en un segon grup de quatre a sis cotxes. “No diria que som al davant de tot”, va confessar James. “Hi ha entre quatre i sis cotxes que semblen un pas per davant.” En velocitat de cursa, però, va apostar pel fabricant japonès: “En ritme de cursa, diria Toyota. Quan mirem les dades i el que poden fer, i els pneumàtics amb què ho fan, és molt impressionant”. Sobre Cadillac, va matisar que “sembla caure una mica en ritme de cursa, pel que veiem. Però encara és molt, molt ràpid”.
Sam Hignett, cofundador de Hertz Team JOTA i partner de Cadillac, va rebutjar rotundament l’etiqueta de favorit. “Som competitius”, va limitar-se a dir. “No crec que es pugui parlar en termes de favorits. Es pot parlar en termes de preparació i experiència, i després hi ha un munt de peces que han d’encaixar per pujar al podi, i més per guanyar. Crec que estem en bona forma, ben preparats, i farem el millor que puguem.”
