Una doble punxada al penúltim tram va privar a Neuville d’una victòria que semblava a les seves mans, i el nou vegades campió del món va aprofitar-ho per sumar el seu segon triomf de la temporada
El ral·li de Grècia és una prova especial. El terra aspre de l’Acròpoli devora gomes, esquinça cotxes i posa a prova la paciència dels millors. Diumenge, va tornar a demostrar que no perdona ningú. Thierry Neuville va veure com una doble punxada al penúltim tram li esgarrava una victòria per la qual havia lluitat durant tres dies. Sébastien Ogier, implacable, va recollir el regal i va convertir-lo en un triomf net, sense concessions.
El duel de la dècada
Fins al moment de la punxada, la batalla entre Ogier i Neuville havia estat un exercici de tensió permanent com ens tenien acostumats en els últims anys. El nou vegades campió del món i el seu copilot Vincent Landais van arribar al diumenge amb 4,1 segons de desavantatge respecte al belga. No van estar mai separats per més d’onze segons. Ogier va aconseguir avançar Neuville en el primer tram dominical per 1,3 segons, i al tram 15 tots dos van marcar exactament el mateix temps. El final es prometia èpic.

Les gomes Hankook van patir en unes pistes especialment destrossades. Fourmaux, Pajari, Evans… gairebé ningú va escapar de les punxades. Neuville havia navegat amb mestratge per aquest camp de mines fins que, al penúltim tram, dos pneumàtics posteriors van cedir alhora. El cost: 53,5 segons perduts i les esperances de victòria enterrades sota la pols grega.
A la Power Stage final a Loutraki, va rematar la feina amb un altre escratx, tancant el ral·li amb 58,3 segons d’avantatge sobre un Neuville que va haver de pair una amargor coneguda.
«Estic entre la decepció i una certa alegria, perquè el cotxe funciona bé i ens hi sentim còmodes. Sentiments contradictoris. Respecte a Ogier, va fer una carrera increïble. No sabem què hauria passat sense la punxada. Però això és el ral·li: a Portugal ens vam beneficiar de la seva punxada, i ara ell es beneficia de la nostra».
T. Neuville
Katsuta i McErlean, les sorpreses
Takamoto Katsuta va completar el podi en un resultat notable, tenint en compte que va sortir segon als trams de divendres i va patir les conseqüències de netejar els trams per als seus rivals. Va aguantar el cop, va gestionar problemes amb els seus pneumàtics al tram quatre i va pujar gradualment fins a assolir el tercer lloc quan Fourmaux va patir la segona punxada al tram 12.
La quarta plaça de Josh McErlean va ser la gran notícia del cap de setmana, però una sanció posterior per no cordar-se bé els cinturons després d’un canvi de pneumàtics privava a l’irlandès de M-Sport-Ford de signar el millor resultat de la seva trajectòria al WRC. Per la seva part, Jon Armstrong, company d’escuderia, va arribar a ser tercer divendres i va marcar el seu primer escratx, però un problema de turbo va tallar de soca-rel les seves aspiracions al podi.
Evans aguanta, però l’avantatge s’escurça
Elfyn Evans arribava a Grècia com a líder del campionat, cosa que el condemnava a les pitjors condicions de pista els divendres. El gal·lès va acabar el primer dia a més de dos minuts, va remuntar fins al cinquè lloc, però dues punxades —una al tram 13 i una altra lenta diumenge— el van frenar fins al setè lloc final. Conserva el liderat, però els vint punts d’avantatge s’han reduït a set sobre un Katsuta que està sent molt regular. Ogier, amb la seva segona victòria de la temporada, ja és tercer del campionat tot i que es troba a 33 punts d’Evans, el francès segueix sent una referència que ningú pot permetre’s ignorar.
Virves s’emporta el WRC2

Robert Virves es va endur la victòria al WRC2 amb un desenllaç que ningú no havia previst. L’estonià, amb Jakko Viilo a la dreta, va creuar la línia d’arribada amb poc més d’un minut d’avantatge sobre Andreas Mikkelsen, el noruec que havia dominat la prova des del divendres i que va perdre el lideratge en el quinzè tram, a dos pel final, en aturar-se a canviar una roda punxada. El duel havia estat milimètric durant tot el cap de setmana: 8,2 segons al primer dia, 13,9 al segon, i la terra solta i les pedres de les especials hel·lèniques van cobrar-se la víctima en el moment més decisiu.
Mikkelsen, al volant del seu Škoda Fabia RS Rally2, havia estat el pilot més ràpid durant gairebé tota la prova i havia gestionat els pneumàtics amb solvència, però no va poder evitar l’incident que li va suposar la victòria. Alejandro Cachón i Borja Rozada van acabar tercers la cita helena. El pilot asturià va viure un dels moments més desagradables del cap de setmana quan va ser víctima d’una pedrada per part d’un espectador durant la primera etapa. Jan Solans va acabar en vuitena posició a més de sis minuts del vencedor després de molts problemes amb les punxades.
Classificació final ral·li Acròpolis 2026
| Pos | Pilot / Copilot | Cotxe | Diferència |
|---|---|---|---|
| 1 | Ogier / Landais | Toyota GR Yaris Rally1 | — |
| 2 | Neuville / Wydaeghe | Hyundai i20 N Rally1 | +58.3 |
| 3 | Katsuta / Johnston | Toyota GR Yaris Rally1 | +3:04.8 |
| 4 | Pajari / Salminen | Toyota GR Yaris Rally1 | +5:02.2 |
| 5 | Evans / Martin | Toyota GR Yaris Rally1 | +5:54.9 |
| 6 | McErlean / Treacy | Ford Puma Rally1 | +5:55.5 |
| 7 | Fourmaux / Coria | Hyundai i20 N Rally1 | +6:08.7 |
| 8 | Sesks / Francis | Ford Puma Rally1 | +8:05.8 |
| 9 | Virves / Viilo | Škoda Fabia RS Rally2 | +9:50.1 |
| 10 | Mikkelsen / Listerud | Škoda Fabia RS Rally2 | +10:52.5 |


