Amb el reglament 2027 a les portes, la norma de sortida actual penalitza els capdavanters sobre terra i els pilots pressionen la FIA

Els pilots del Campionat del Món de Ral·lis han intensificat la pressió perquè s’introdueixi una fase de qualificació prèvia a cada prova. L’objectiu és clar: que els millors classificats al campionat deixin de pagar el preu de ser els primers a sortir als trams de terra quan no plou. La discussió, latent des de fa anys, ha esclatat ara que el reglament 2027 està més a prop que mai.

La mecànica és senzilla i perversa. En un ral·li de terra, el primer cotxe a sortir escombra la capa de grava solta i neteja la traçada per als qui el segueixen. Com més enrere surts, millor adherència trobes. El líder del campionat, obligat a obrir carretera, perd segons valuosos respecte als rivals que roden en unes condicions millors. La situació s’inverteix quan plou: aleshores el fang afavoreix qui surt davant, perquè la traçada encara no s’ha convertit en un solc de tolls. Ara bé, la pluja és l’excepció al calendari del WRC, no la norma.

A l’asfalt, sortir al capdavant també resulta favorable, però les proves sobre aquesta superfície són minoritàries al calendari del Mundial. El problema, per tant, es concentra en la terra, on la majoria de ral·lis es disputen.

Un problema que ve de lluny

La qualificació no és una idea nova: al WRC modern ja es va institucionalitzar entre 2012 i 2013 com un mecanisme per ordenar la sortida, sobretot en terra, en un context on “obrir pista” podia penalitzar molt els líders. La solució FIA va ser formalitzar una qualifying stage que donava als pilots P1/P2 la possibilitat d’escollir posició de sortida segons el resultat (2012), i el 2013 ho va empaquetar com a Free Practice + Qualifying i en va fer la participació obligatòria. És important remarcar que això no era una “qualificació” a l’estil circuit (Q1/Q2/Q3), sinó una eina per repartir avantatges i desavantatges d’una carretera que canvia (terra que s’escombra, roderes, etc.) abans que el ral·li entri en la seva inèrcia competitiva.

Tot i així, l’experiment no va tenir continuïtat: a finals de 2013 s’aprova un canvi de rumb i el 2014 entra un nou ordre de sortida que, en la pràctica, substitueix aquell esquema. La FIA defensa el canvi com una forma de “millorar l’espectacle”: el primer dia manté una lògica de campionat (els millors surten primer), mentre que els dies 2 i 3 l’ordre de sortida és per classificació de la prova però invertit. El resultat és que el shakedown torna a ser un tram de proves sense cap intervenció amb el ral·li.

Una oportunitat per solucionar-ho

El reglament 2027 preveu una convergència de prestacions entre els nous WRC27, els Rally2 Kit WRC i els Rally2 convencionals. Més cotxes en condicions de lluitar per la victòria vol dir que qualsevol desavantatge artificial tindrà un pes decisiu. Però sembla que l’estructura de l’ordre de sortida es mantindrà inalterada, una decisió que ha generat una forta contestació entre els pilots.

Elfyn Evans sosté que «rarament en un altre esport els candidats al campionat han de competir en un desavantatge tan gran». El gal·lès afegeix que «hi ha ral·lis i ocasions en què no tens cap opció quan surts primer, i sembla poc just, sobretot quan l’impacte és tan gran als ral·lis de terra».

En la mateixa línia, l’actual campió del món, Sébastien Ogier, recorda la seva postura de sempre: