La ciutat de Girona tornarà a ser l’epicentre de l’automobilisme històric continental entre el 4 i el 7 de març de 2026, acollint la setanta-quatrena edició del Rally Costa Brava. Aquesta prova, considerada la més antiga de l’especialitat a l’Estat i reconeguda recentment com l’esdeveniment de l’any pel FIA EHRC, serà l’encarregada d’inaugurar els calendaris del Campionat d’Europa, del Campionat d’Espanya (CERH) i de la competició catalana (FCA). L’organització afronta aquesta nova cita amb un límit de places establert i amb una novetat reglamentària que modifica substancialment el perfil dels vehicles admesos, ampliant l’espectre temporal de la competició.
Una nova era per als vehicles WRC i Kit-Cars
El canvi més significatiu d’aquesta edició recau en l’aplicació de la nova normativa de la Federació Internacional d’Automobilisme. A partir d’aquesta temporada, el campionat europeu permet la participació amb plena puntuabilitat dels vehicles homologats entre el 1993 i l’any 2000. Això suposa, a la pràctica, l’entrada en escena dels coneguts com a youngtimers, incloent-hi models de les categories WRC i Kit-Cars que van marcar una època a finals del segle XX. Per poder competir, aquests automòbils hauran de disposar del Passaport Tècnic Històric (HTP) corresponent, integrant-se en una estructura de categories que abasta des del Grup A fins al Grup N.
Disseny de l’itinerari i format de competició
Pel que fa a l’apartat estrictament esportiu, el disseny del recorregut manté l’aposta per un format exigent dividit en tres jornades per a la modalitat de Velocitat. L’acció començarà el dijous 5 de març amb una etapa que inclou un primer tram nocturn al santuari dels Àngels, recuperant així una de les imatges més icòniques de la prova. Les cronometrades continuaran durant el divendres i el dissabte, completant un total de 13 trams i 157 quilòmetres cronometrats. D’altra banda, la categoria de Regularitat s’iniciarà el divendres i constarà de dues etapes amb 12 trams. Val a dir que l’itinerari d’enguany recupera el tram de Sant Hilari-Osor, el qual no es va poder disputar en l’edició anterior, i manté escenaris clàssics com Santa Pellaia o Collsaplana.
