El FIA FR World Cup al Circuit da Guia a Macau és, ni més ni menys, que un dels grans exàmens per als joves pilots que somien arribar al cim del motoresport. En aquest escenari amb murs que no perdonen i rectes on el rebuf és decissiu, el català Mari Boya va protagonitzar una actuació madura, agressiva quan tocava i intel·ligent en la gestió de cursa.
Des de ben aviat es va veure que Boya estava disposat a marcar territori: sortint en posicions capdavanteres, va ser capaç de posar-se líder i manar en dues ocasions, demostrant que no havia viatjat a Macau només per fer acte de presència. El seu P2 final, rere el francès Théophile Naël, el situa en un aparador mundial i reforça el seu nom entre els talents amb més projecció de l’escena internacional.
Una cursa marcada pel rebuf i el caos
El gran relat esportiu de Macau va girar entorn d’un element molt concret: el potentíssim efecte rebuf a la llarguíssima recta que porta cap a Lisboa. Freddie Slater, que sortia des de la pole com a campió de la Formula Regional europea, va perdre el lideratge d’entrada davant d’un Boya molt decidit al primer revolt. Tot i això, el britànic va replicar amb un avançament mesurat aprofitant el rebuf, recuperant el primer lloc i intentant imposar el seu ritme.
La cursa, però, no es podia explicar sense els períodes de cotxe de seguretat, que van anar comprimint el grup i obrint finestres d’oportunitat per als qui sabien llegir la situació. En una nova rellançada, Boya va tornar a anar a l’atac i, a més a més, va aconseguir superar Slater una altra vegada gràcies a la combinació perfecta de rebuf, frenada al límit i confiança en el seu monoplaça. Quan semblava que el britànic tindria encara alguna resposta, un error al pas per R Bend el va portar contra el mur i fora de la cursa, deixant el duel final entre Boya i Naël.
El moviment decisiu que va donar la victòria a Naël
Amb Slater eliminat, la sensació era que la cursa es jugaria entre Boya i Naël, amb el català controlant el ritme i preparant-se per a una última part de prova molt tàctica. Tanmateix, la combinació d’un safety car i l’enorme influència del rebuf va obrir la porta a una de les maniobres del cap de setmana.
En la represa clau, camí de Lisboa, els tres primers es van trobar rodant pràcticament en paral·lel, amb Naël llegint la situació amb molta fredor. El francès va aprofitar que Boya i Enzo Deligny ajustaven línies i velocitats per llançar-se a l’exterior, per retardar la frenada i completar un avançament doble tan arriscat com efectiu. Boya, que havia defensat amb tot el que tenia, es va veure superat en aquest instant crític i, amb el cotxe de seguretat apareixent poc després, ja no va tenir marge per contraatacar.
Freddie ha estat increïblement ràpid avui, sabíem des del cap de setmana que era fort i jo sabia que tenia quatre pneumàtics nous, així que el meu pla era quedar-me amb ell a la primera volta i intentar pressionar-lo perquè cometés un error. Estava arriscant molt, però conduïa molt, molt bé i notava que avui tenia molta confiança. A la primera represa vaig veure que el rebuf era molt potent. Vaig sentir que havia fet una bona feina a la primera i ell em va avançar amb molta facilitat a la meitat del tram entre la T2 i la T3. Quan no vaig poder seguir-lo, vaig intentar estalviar pneumàtics i preparar-me per a la represa, per a la meva oportunitat. Després va cometre un error al darrer revolt i vaig pensar que la carrera era meva, perquè sabia que tenia avantatge. Però sí, una altra vegada, cotxe de seguretat, carrera d’una volta, ciao… Vaig intentar fer el que vaig poder als dos darrers revolts, però el rebuf és massa potent. Théo va fer una feina increïble, felicitats a ell i, per descomptat, a l’equip, hem passat una setmana increïble junts. Potser avui no n’estic gaudint tant, però demà, quan miri enrere, estaré molt feliç i orgullós d’aquesta setmana. És un circuit increïble, ara estic una mica trist, però com a pilot és la millor experiència que es pot tenir i sí, és increïble».
Mari Boya
Un podi que projecta el talent català
En clau de motoresport català, el resultat de Mari Boya a Macau s’ha de llegir com una confirmació. En un entorn on antics guanyadors inclouen autèntiques llegendes de la Fórmula 1, acabar segon, després d’haver estat protagonista al capdavant i enmig de maniobres al límit, és un senyal inequívoc que el seu sostre esportiu encara és lluny.
Des de fa més de tres dècades, el traç dels pilots catalans a Macau explica una història de pioners, referents i nova generació que desemboca en el segon lloc de Mari Boya. A inicis dels noranta, Jordi Gené va obrir camí amb un segon lloc en la Fórmula 3, en plena era daurada del circuit com a aparador mundial de futurs talents de la F1. Anys més tard, el 1995, Pedro Martínez de la Rosa va ser tercer, però no va ser fins a l’any 2011 on s’inscriu la primera victòria d’un català al traçat asiatic. Dani Juncadella ho va aconseguir al Gran Premi de Macau de F3.
