Mala sort per als catalans presents, Juncadella va patir problemes de juventut en el seu Genesis, Riberas va ser catorzè mentre que Molina va acabar com el segon Ferrari classificat, sisè.

Toyota va sortir d’Imola amb una victòria que pesa més del que diu la classificació. A la primera cursa de la temporada del WEC, la marca japonesa va negar el triomf de Ferrari a casa seva i ho va fer combinant dues virtuts que continuen decidint curses de resistència: precisió al box i capacitat per llegir el moment exacte d’arriscar. El cotxe número 8 de Sébastien Buemi, Brendon Hartley i Ryo Hirakawa va imposar-se en una prova marcada pels canvis tàctics, per l’amenaça de pluja i per un duel que, en realitat, només van sostenir dos constructors.

Ferrari tenia la posició de sortida i també l’escenari emocional. El 499P número 51 d’Alessandro Pier Guidi, James Calado i Antonio Giovinazzi va arrencar des de la pole, i Calado va conservar el comandament de la cursa sense fissures en el moment crític de la sortida. Al darrere, el català Miguel Molina va aprofitar els pneumàtics tous per superar el Toyota de Hartley i consolidar un primer u-dos de Ferrari que va durar prop d’una hora. Semblava el guió ideal per a l’equip de Maranello. Però a Imola, diumenge, el ritme no ho era tot.

La cursa va canviar al box

Toyota va començar a desmuntar l’avantatge de Ferrari en una fase menys visible, però decisiva. Una aturada més ràpida del número 8 va permetre a Hartley recuperar la posició perduda davant Molina, i a partir d’aquí l’equip japonès va obrir la partida estratègica. Al final de la segona hora, Toyota va cridar el cotxe per fer canvi de pilot sense substituir pneumàtics. El moviment va donar el lideratge a Hirakawa, ja per davant del Ferrari número 51, llavors en mans de Pier Guidi.

El gran punt d’inflexió va arribar poc després. Nick Cassidy, debutant a Hypercar, va quedar encallat amb el Peugeot número 93 en una volta de sortida amb els pneumàtics freds i la direcció de cursa va activar el Virtual Safety Car. Toyota hi va trobar el moment perfecte: parada “gratuïta”, lideratge preservat i, a més, gomes fresques. Ferrari també va entrar sota neutralització, però no va sortir-ne millor posicionada. En una cursa tan comprimida, aquest detall va tenir valor estructural.

Ferrari va provar de replicar la jugada avançant l’aturada de Pier Guidi en el cicle següent, amb la idea de forçar l’undercut. No va funcionar. Hirakawa va mantenir el control i encara va estirar el marge per sobre dels quatre segons. Aquell intent frustrat va resumir la tarda de Ferrari: competitiva, sí; determinant, no.

El Toyota número 7 entra en escena per blindar el resultat

Mentre la lluita pel triomf ocupava el focus, el Toyota número 7 també reconstruïa la seva cursa. Després d’haver caigut fins a la setena plaça en el primer relleu, Kamui Kobayashi, Nyck de Vries i Mike Conway van recuperar terreny allargant la vida dels pneumàtics. Una altra aturada sense canvi de rodes va permetre al cotxe reincorporar-se per davant de Pier Guidi i contenir el Ferrari durant una fase clau de la penúltima hora.

Aquesta maniobra no va decidir la victòria, però sí que la va protegir. Toyota va aconseguir tenir un dels seus cotxes com a escut mentre el número 8 consolidava el comandament. El Ferrari número 51 acabaria recuperant la segona plaça quan el Toyota número 7 va muntar quatre pneumàtics nous en l’última aturada, però aleshores Buemi ja havia construït un coixí de deu segons. Sense pluja real en el tram final, malgrat l’amenaça constant durant dues hores, la cursa va entrar en una fase molt més estable. Buemi va veure la bandera de quadres amb 13 segons de marge i va donar a Toyota la segona victòria consecutiva al WEC després del triomf del número 7 a Bahrain, a més de la primera alegria del trio del número 8 des del 2024.

Alpine confirma el pas endavant, Ferrari paga car els errors

Per darrere del duel Toyota-Ferrari, Alpine va firmar una actuació robusta i sense soroll. Charles Milesi, Ferdinand Habsburg i António Félix da Costa van acabar quarts amb l’A424 número 35, un resultat que reforça la sensació que el projecte francès ja competeix amb més consistència al grup perseguidor.

BMW, per la seva banda, va treure petroli d’una cursa amb incidències. René Rast, Robin Frijns i el seu M Hybrid V8 número 20 van ser cinquens tot i un “drive-through” per una infracció sota VSC. Rast encara va haver de defensar-se de l’atac final del Ferrari número 50 d’Antonio Fuoco. El cotxe de Fuoco, Molina i Nicklas Nielsen havia estat en la pugna pel podi durant la primera meitat, però un altre pas pel pit lane, aquest cop per una infracció amb bandera groga, el va condemnar a la sisena posició.

El segon BMW, el número 15 de Raffaele Marciello i Kevin Magnussen, va acabar setè. El Cadillac número 12 fins i tot va arribar a liderar breument en la tercera hora per no aturar-se sota VSC, però el moviment va quedar neutralitzat gairebé de seguida per una sanció també vinculada a bandera groga. El Cadillac número 38 va rescatar la vuitena plaça, per davant de l’Aston Martin Valkyrie més ben classat – mentre que el segon Aston Martin, el del català Alex Riberas – va ser catrozè. El Ferrari satèl·lit número 83 d’AF Corse. Peugeot, en canvi, va tornar a marxar sense punts malgrat algunes fases competitives del número 94.

Genesis va completar a Imola el seu esperat debut al Mundial de Resistència. El millor dels seus GMR-001 va ser quinzè, llastrat en el cas del cotxe germà, el pilotat pel català Dani Juncadella, per una avaria de sensor que el va retenir mitja hora al garatge.

A LMGT3, WRT hereta una victòria que McLaren tenia a la mà

La cursa de LMGT3 va tenir un desenllaç molt més cruel. WRT es va endur l’estrena de la temporada amb el BMW M4 GT3 número 69 de Dan Harper, Anthony McIntosh i Parker Thompson, però la història de la categoria la va escriure la desfeta del McLaren número 10 de Garage 59. El cotxe que semblava camí d’una victòria segura va quedar aturat dues vegades en els últims 35 minuts per un problema d’alternador quan liderava amb un bon marge.

Fins aleshores, Garage 59 havia fet la feina més dura, la remuntada després d’una primera aturada lenta. WRT, però, s’havia mantingut en la partida des del començament. El BMW va passar de quart a segon molt aviat i va prendre el lideratge a la segona hora gràcies a una maniobra excel·lent de McIntosh sobre el Ford Mustang GT3 número 88 de Proton a Rivazza. Després, entre canvis de posició als cicles d’aturades i un avançament clau sobre el Corvette número 33 de TF Sport en la cinquena hora, el BMW va quedar ben col·locat per aprofitar qualsevol error o avaria al davant. I aquesta oportunitat va arribar.

TF Sport va salvar la segona posició amb Jonny Edgar, Blake McDonald i Nicky Catsburg, mentre que el Porsche número 92 de Manthey va completar el podi després de recuperar-se d’un “drive-through” per una sortida insegura. L’altre Porsche de Manthey va ser quart. Al darrere, l’ASP Lexus va provocar el primer Safety Car de la prova quan el número 87 es va aturar per una avaria a l’inici de la segona hora, en una jornada complicada per a tota l’estructura.