El primer dia d’entrenaments lliures del Gran Premi de Mònaco de Fórmula 1 2026 ha deixat una imatge poc habitual aquesta temporada: Ferrari al capdavant i Mercedes perseguint. A Montecarlo, on cada detall pesa, el doblet de l’escuderia italiana —Leclerc al matí, Hamilton a la tarda— apunta a un canvi de guió.
Ferrari ja arribava com a favorit per les característiques del traçat: corbes lentes, tracció i resposta mecànica. I no ha fallat. El marge sobre Mercedes i McLaren ha estat clar, mentre que Red Bull es manté a prop sense intimidar del tot. Tot plegat amb un Leclerc encara incòmode amb els frens, però amb un Hamilton capaç de superar-lo per 0,111 segons a la sessió de la tarda.
Jerarquia clares

Si algú pot discutir aquest domini, és Max Verstappen. El neerlandès ha estat tercer en les dues sessions i, sobretot, a només 0,168 segons del millor temps a la tarda. Una dada que, a Mònaco, té valor real.
El cap d’enginyeria de Red Bull, Paul Monaghan, ja anticipa una qualificació “extremadament ajustada”. No és retòrica. Aquest traçat dilueix el pes de la unitat de potència i premia la confiança, i aquí Verstappen continua sent una referència.
Ara bé, Red Bull no transmet la mateixa facilitat que Ferrari. On els vermells semblen fluids, Verstappen ha de construir voltes més al límit.
Mercedes, per primer cop sota pressió

Parlar de “perdedors” amb un quart i cinquè lloc pot semblar exagerat, però Mercedes juga amb els seus propis estàndards. I aquest divendres ha estat el seu més discret del 2026.
George Russell ha quedat a 0,379 segons i Kimi Antonelli a mig segon. Però més enllà del cronòmetre, el detall clau és el comportament amb pneumàtic tou: el rendiment ha caigut quan tocava atacar.
Tot i això, el cap de setmana a Mònaco és volàtil. Si troben el punt en els lliures 3, continuaran dins la lluita. Però per primera vegada aquesta temporada, la primera fila no està garantida.
McLaren i Aston Martin, en crisi
El contrast amb Ferrari és especialment dur per a McLaren. Norris ni tan sols ha completat la sessió de tarda, i Piastri ha quedat a un segon del millor temps. Massa lluny, massa irregular.
Si Miami semblava un punt d’inflexió, el pas per Mont-real i ara Mònaco dibuixa una tendència preocupant. Ferrari pot escapar-se també al mundial de constructors.
Encara més delicada és la situació d’Aston Martin. Fernando Alonso ha estat taxatiu:
“Probablement és la pitjor generació de cotxes que he conduït a Mònaco.”
F. Alonso
El problema és estructural. “Sembla que tenim aquest subviratge crònic que no podem solucionar”, ha afegit.
Audi aprofita el caos, Pérez apunta a Q2
En el grup mitjà, Audi emergeix com la sorpresa. Hülkenberg s’ha mogut a l’entorn de McLaren i Red Bull, mentre Bortoleto es manté en zona de punts potencials. Després d’un inici de temporada conplicat, aquí hi ha oportunitat real.
També hi ha brots verds per a Cadillac. Sergio Pérez, tot i acabar 18è i amb problemes mecànics, veu marge: “Sabem que si trobem unes dècimes, ens canvia la vida.” L’objectiu és clar: entrar a Q2 per primer cop.
A l’altra cara, Valtteri Bottas no acompanya. Les diferències amb Pérez —fins a 1,2 segons— són massa grans per atribuir-les només al cotxe.
Finalment, Isack Hadjar exemplifica el divendres de Mònaco: velocitat i error. Accident al matí, recuperació parcial a la tarda, però amb confiança tocada. “Volia recuperar la confiança […] però encara no estic explorant tots els límits”, ha admès.


