El Ral·li d’Estònia ha canviat la percepció sobre Sami Pajari. Fins fa només unes setmanes, el finlandès era un dels joves amb més projecció de Toyota, un pilot capaç d’anar molt de pressa però encara pendent de confirmar-se. A Tartu, en canvi, va controlar el ral·li amb una autoritat impropia d’algú que encara buscava la primera victòria al Mundial.

El contrast amb l’inici de temporada és evident. Monte-Carlo el va posar en dubte i un balanç massa pobre per a un pilot que necessitava fer un pas endavant dins l’equip. I mentre intentava recuperar terreny, Oliver Solberg aterrava a Toyota disposat a guanyar-se un lloc entre els homes de referència. Pajari no podia limitar-se a prometre: havia de respondre a la carretera.

El procés abans del Rally1

El camí de Pajari fins al WRC no s’ha construït amb presses. Va ser campió del Junior WRC el 2021 i, després d’anar fent passes graduals, va culminar la seva etapa de formació amb el títol de WRC2 el 2024, aconseguit amb quatre victòries al volant d’un Toyota GR Yaris Rally2. Aquella temporada va confirmar una característica que l’ha acompanyat des dels seus inicis: sap ser molt ràpid, però també sap jugar amb intel·ligència quan un ral·li demana cap.

Toyota el va promocionar a un programa amb el GR Yaris Rally1 el 2025. Era un premi, però també una prova. El finlandès arribava a l’elit amb un palmarès notable i amb l’etiqueta de jove valor de la casa, però havia d’aprendre a conviure amb la complexitat de la categoria reina, la gestió dels pneumàtics i la pressió de competir contra pilots que es juguen el Mundial cada cap de setmana.

El seu primer any va deixar senyals prometedors, especialment el podi al Japó sota la pluja. Però la seva evolució no havia de ser lineal. I Monte-Carlo ho va deixar clar des del primer cop.

Monte-Carlo, un inici dur

L’estrena de la temporada va ser traumàtica. Pajari va patir accidents a Monte-Carlo, en un ral·li on la confiança pot desaparèixer en una frenada sobre gel, en una nota massa optimista o en una zona inesperada. Per a un pilot que buscava consolidar el seu lloc dins Toyota, començar el curs amb errors i abandonaments era el pitjor escenari possible.

No només perdia punts. Perdia aquella tranquil·litat que dona una bona primera cita i, sobretot, obria la porta al debat intern. En un equip amb Elfyn Evans, Sébastien Ogier i Takamoto Katsuta, Pajari no podia permetre’s quedar desdibuixat. I encara menys quan Solberg començava a demostrar que no havia arribat a Toyota per assumir un paper secundari.

El suec era, sobre el paper, un perill real. La seva velocitat a la terra, la seva projecció i la seva capacitat per generar resultats ràpidament feien pensar que podia disputar a Pajari la condició de futur a curt termini de l’equip.

Respondre amb resultats

El jove finlandès de 24 anys, però, no va reaccionar buscant titulars ni forçant el cotxe. Va reaccionar amb regularitat. Abans d’Estònia, havia pujat cinc vegades al podi en les vuit primeres proves de l’any, una dada que el convertia en un dels pilots més consistents del campionat. Potser no havia guanyat, però sempre estava en la lluita.

Aquesta és la gran diferència respecte del Pajari que va arribar al Rally1. El jove ràpid que havia brillat a WRC2 s’ha convertit en un pilot que sap llegir el desenvolupament d’un ral·li, acceptar quan no toca atacar i capitalitzar les ocasions quan apareixen. I Estònia era el lloc indicat per confirmar-ho. Les pistes ràpides, els salts, les rasants sense visibilitat i la necessitat de mantenir una línia neta a gran velocitat encaixaven amb l’ADN dels pilots nòrdics.

Pajari no va desaprofitar l’oportunitat. Tal i com van fer Oliver Solberg la temporada passada en aquest mateix escenari o com va fer l’any 2021 Kalle Rovanperä. Tots en el mateix ral·li, tots amb el mateix equip.

La victòria que canvia l’estatus

A Tartu, Pajari i Marko Salminen van dominar el ral·li de principi a fi. Van marcar el millor temps en 12 dels 18 trams i van guanyar amb 19,5 segons sobre Oliver Solberg, precisament l’home que representava la gran amenaça dins l’estructura Toyota. No podia haver-hi una resposta més contundent.

Divendres va obrir una diferència de 14,7 segons; dissabte va defensar-la amb serenitat fins a arribar al diumenge amb 25 segons de marge. Quan Solberg va prémer al final, Pajari no va caure en la temptació de respondre a qualsevol preu. Va administrar el coixí, va evitar errors i va assegurar una victòria que mai no va semblar en perill.

Els 28 punts d’Estònia el catapulten a la tercera posició del Mundial, amb 144 punts, a 33 del líder Elfyn Evans. Més important encara: Pajari ha passat de ser un pilot que havia de justificar el seient a ser un nom amb pes propi en la cursa pel títol.