Tot i no aconseguir cap victòria com les dues últimes temporades, els nostres representants van realitzar bones actuacions
Les 24 Hores de Le Mans del 2025, la 93a edició de la llegendària carrera de resistència, es va celebrar davant d’una assistència rècord de 332.000 espectadors al Circuit de la Sarthe. Aquesta quarta ronda del Campionat Mundial de Resistència (WEC) va ser un espectacle de competitivitat sense precedents a l’era Hypercar, amb vuit fabricants a la graella. La victòria general va ser per a l’equip client Ferrari AF Corse #83, marcant el tercer triomf consecutiu de Ferrari a Le Mans i la primera victòria d’un cotxe privat des del 1996. Enmig d’aquesta batalla podríem dir que l’actuació dels pilots catalans va ser força desiguals.
La cara amarga de l’èxit per a Miguel Molina i el Ferrari #50
Per a Miguel Molina, les 24 Hores de Le Mans del 2025 van passar de l’eufòria a la decepció. El Ferrari 499P #50, que Molina va compartir amb Antonio Fuoco i Nicklas Nielsen, va completar una formidable carrera per acabar inicialment a la quarta posició, lluitant per un lloc al podi. El cotxe va demostrar un ritme competitiu, arribant fins i tot a protagonitzar un emocionant “esprint final” contra el Porsche #6 a l’última hora. De fet, els tres Ferrari 499P (el #83 guanyador, el #51 tercer i el #50 quart) van dominar les posicions capdavanteres.
Tot i això, l’alegria es va veure truncada després de la revisió tècnica posterior a la carrera. El Ferrari #50 va ser desqualificat a causa d’una infracció tècnica: el suport de l’aleró del darrere no complia els requisits de deflexió (52 mm, molt per sobre dels 15 mm permesos) i no coincidia amb la fitxa d’homologació del vehicle. A més, es va detectar l’absència de quatre cargols en aquest suport. Tot i que un mecànic va detectar l’absència d’un cargol durant l’últim proveïment i no es va fer cap reparació en considerar que no hi havia variacions significatives en el rendiment, els comissaris van assenyalar que el cotxe va arribar a la velocitat punta més alta a la volta 380, cosa que indicava un possible avantatge i un risc estructural. Ferrari, tot i expressar el seu “malestar”, ha declarat que l’absència de components no comprometia la seguretat ni oferia avantatge competitiu. Aquesta desqualificació va permetre al Cadillac #12 ascendir al quart lloc i al Toyota #7 al cinquè.
Alex Riberas i l’aprenentatge de l’Aston Martin Valkyrie #009
Alex Riberas, al volant de l’Aston Martin Valkyrie AMR-LMH #009, va viure una edició de Le Mans marcada pel debut del seu nou Hypercar. Aston Martin tornava a la categoria reina per primera vegada des del 2011, amb dos Valkyrie, el #007 i el #009, marcant la seva estrena a La Sarthe. Riberas, pilot oficial d’Aston Martin i pilot de The Heart of Racing des del 2020, va passar de la categoria GT a la Hypercar.
Les expectatives per a Aston Martin eren moderades, ja que el Valkyrie, malgrat el seu impressionant motor V12 sense sistema híbrid a l’eix davanter —una raresa en la categoria—, era vist com un “nou” al WEC amb només tres curses prèvies i sense punts al campionat de constructors. Des de dins l’equip van assenyalar que seria un “any d’aprenentatge” i que “si arriben a la meta, serà una gran actuació”, anticipant que estarien diverses voltes darrere dels seus rivals.
Tot i els pronòstics, Alex Riberas i l’equip Aston Martin Thor Team #009 van aconseguir un resultat encoratjador, finalitzant en la 13a posició a la general. El més important és que tots dos Aston Martin Valkyrie van aconseguir acabar la carrera en el seu primer intent, cosa que és un indici de fiabilitat i un pas positiu per al futur del programa.
Dani Juncadella: consistència a LMGT3 amb el Corvette #33
Dani Juncadella va competir a la categoria LMGT3 amb el Corvette Z06 GT3.R #33 de l’equip TF Sport, compartint el volant amb Jonny Edgar i Ben Keating. Juncadella i el seu equip arribava a Le Mans com a líder de la classificació LMGT3, amb 44 punts, després d’haver guanyat la primera ronda del campionat a Qatar.
L’objectiu de Juncadella no era només la victòria de classe, sinó també assegurar la major quantitat de punts possible per al campionat, buscant una cursa “gairebé perfecta” i maximitzant el potencial del cotxe. Amb un equip que considerava una de les alineacions més fortes de tota la graella, Juncadella va posar la seva experiència en curses de resistència al servei de la consistència.
El #33 TF Sport Corvette va finalitzar a la 7a posició de la classe LMGT3. Tot i que la victòria a LMGT3 va ser per al Porsche #92 Manthey 1st Phorm, l’actuació de Juncadella i el seu equip va contribuir a la seva posició al campionat i va demostrar la solidesa del Corvette en una categoria altament competitiva. Va ser una carrera molt exigent per al cotxe americà i els seus pilots van saber minimitzar la pèrdua de punts al campionat.
