El pàdoc de la Fórmula 1 perd una de les seves figures més emblemàtiques i, sens dubte, una de les més influents de les darreres dècades. Helmut Marko, l’home que va convertir una beguda energètica en una potència mundial de l’automobilisme, ha oficialitzat la seva sortida de l’escuderia Red Bull Racing.
Amb vuitanta-dos anys a l’esquena i un llegat que inclou el descobriment de talents com Sebastian Vettel i Max Verstappen, l’austríac tanca una etapa que ha reescrit els llibres d’història d’aquest esport. La decisió, que ja es rumorejava pels passadissos de Milton Keynes, suposa el final d’una era daurada marcada per una gestió implacable i una visió esportiva única.
La importància de Marko a Red Bull
Per entendre la magnitud d’aquest adeu, cal mirar més enllà dels títols i les estadístiques. Marko no era simplement un assessor; era la mà dreta del difunt Dietrich Mateschitz i el filtre pel qual havia de passar qualsevol pilot que somiés a vestir els colors de l’equip. La seva filosofia, sovint titllada de despietada, es basava en l’excel·lència absoluta i la pressió constant, un mètode que, si bé ha triturat algunes carreres pel camí, ha estat indiscutiblement efectiu per forjar campions del món. La seva marxa deixa un buit estratègic difícil d’omplir just quan la categoria reina s’apropa a un nou canvi de reglament.
L’austríac ha volgut explicar els motius d’aquesta decisió amb la franquesa que sempre l’ha caracteritzat, vinculant la seva sortida al desgast emocional de la darrera campanya. “Estic involucrat en l’automobilisme des de fa sis dècades, i aquests darrers vint anys a Red Bull han estat una aventura extraordinària i coronada d’èxits. Ha estat un període formidable que he tingut la sort de contribuir a modelar i de compartir amb tantes persones talentoses. Tot el que hem construït i aconseguit junts m’omple d’orgull”, ha declarat Marko.
Tanmateix, el desenllaç recent ha estat determinant: “El fet d’haver perdut per poc el campionat del món aquesta temporada m’ha tocat profundament i m’ha fet entendre que havia arribat el moment de posar punt final a aquest capítol tan llarg, intens i exitós. Desitjo a tot l’equip un èxit continuat i estic convençut que tornaran a lluitar pels dos títols de campió del món l’any vinent”.
D’altra banda, la reacció des de la cúpula directiva no s’ha fet esperar. Oliver Mintzlaff, actual conseller delegat de l’estructura i successor de Mateschitz, ha reconegut que la decisió de Marko suposa un punt d’inflexió per a l’organització. “En Helmut m’ha comunicat el seu desig de finalitzar el seu rol d’assessor en automobilisme a final d’any. Lamento profundament la seva decisió, ja que ha estat una figura influent durant més de dues dècades, i la seva marxa marca el final d’una era extraordinària”, ha explicat el directiu. Mintzlaff ha afegit que, malgrat tot, entén la situació: “Després d’una llarga i intensa conversa, vaig saber que havia de respectar la seva decisió, ja que tenia la sensació que havia arribat el moment per a ell de fer aquest pas. Tot i que la seva sortida deixarà un gran buit, el nostre respecte per la seva decisió i la nostra gratitud per tot el que ha aconseguit per a Red Bull Racing guanyen amb escreix”.
Molt més que un conseller
Més enllà del seu rol com a directiu, la figura de Helmut Marko connecta directament amb l’època més romàntica i perillosa de l’automobilisme. Abans de ser el “Dr. Marko” que controlava amb mà de ferro el destí dels joves pilots, va ser un competidor voraç que va guanyar les 24 Hores de Le Mans i córrer a la Fórmula 1 dels anys setanta. La seva amistat amb llegendes com Jochen Rindt i la seva presència a la graella al costat de mites com Niki Lauda li atorgaven una autoritat moral que pocs tenen al pàdoc actual. Coneixia el risc de primera mà i, potser per això, exigia un compromís total als seus pupils.
El balanç final de la seva gestió és senzillament aclaparador: sota la seva supervisió, l’equip ha sumat sis campionats de constructors i vuit de pilots, transformant Red Bull d’una marca festiva a una màquina de guanyar. Però el seu llegat més gran és el Red Bull Junior Team. Noms com Daniel Ricciardo, Carlos Sainz, Pierre Gasly o Yuki Tsunoda són producte d’un sistema que Marko va perfeccionar fins a l’obsessió. Ara, sense la seva figura, l’estructura s’enfronta al repte majúscul de mantenir aquesta capacitat de regeneració sense l’instint del seu arquitecte principal. La Fórmula 1 perd un personatge polèmic, però també un dels darrers enllaços amb la vella escola de les curses.
