Els pilots de Fórmula 1 coincideixen que el nou circuit urbà de Madrid és exigent a una volta però inviable per als avançaments, i la FIA ja demana canvis per a 2027
El GP d’Espanya ha canviat d’escenari i el diagnòstic és tan clar com incòmode per als organitzadors. El Madring, el circuit urbà de 5,4 quilòmetres traçat al voltant del recinte firal d’IFEMA, ha ofert una bona classificació però una de les pitjors curses de Fórmula 1 que es recorden.
Un pecat original: dissenyar sense escoltar
Oliver Bearman va ser el més directe a l’hora d’assenyalar l’arrel del problema. «Només cal mirar el traçat per entendre que serà un circuit dolent per a les curses», va etzibar el pilot de Haas, que dissabte va perdre la classificació després d’un accident fort als tercers lliures. «Quan arribes i veus el disseny, penses: què voleu que fem? És una llàstima.»
Max Verstappen va anar més enllà i va recordar que la F1 ja va cometre aquest error amb Jeddah, on els pilots només van ser consultats després que el traçat es revelés perillós el primer any. Amb el Madring, ni això. «No soc aficionat als circuits urbans i això no canviarà mai. Sempre preferiré pilotar en un traçat com Spa», va sentenciar el quatre vegades campió del món, que dissabte va reclamar irònicament el plànol del circuit per refer-lo sencer.
La trampa de les corbes combinades
El problema tècnic del Madring té nom i cognoms: corbes d’entrada combinada. Els pilots han de frenar i girar simultàniament en gairebé tots els punts clau del traçat, la qual cosa converteix qualsevol intent d’avançament en una ruleta russa. Verstappen ho va descriure amb la cruesa de qui sap que no hi ha solució a curt termini:
«Encara que, en el millor dels escenaris, siguis més ràpid, no pots passar. No hi ha cap corba on puguis avançar. Has de confiar que els altres degradin els pneumàtics de forma molt agressiva.»
Verstappen
Kimi Antonelli, vencedor de la prova, va confirmar la paradoxa des del graó més alt del podi:
No crea oportunitats d’avançament i no t’empeny a intentar una maniobra, perquè el 80 % de les vegades hi hauria contacte.
Antonelli
Lloances aïllades en un mar de queixes
És just reconèixer que alguns pilots van trobar virtuts al traçat, però cal situar-les en context. Sergio Pérez, resident a Madrid i pilot de Cadillac, va desbordar entusiasme malgrat les prestacions modestes del seu monoplaça:
És un circuit molt xulo, una seu molt bonica. Crec que sens dubte es convertirà en la millor carrera d’Europa.
Sergio Pérez
Charles Leclerc va elogiar l’adherència disponible en un asfalt verge i va qualificar el Madring d’«emocionant», i Oscar Piastri va admetre que, un cop agafes el ritme, el traçat és «bastant agradable». George Russell va parlar d’un «circuit de risc molt elevat». Tot això és cert per a una volta llançada. Per a cinquanta-dues voltes en cursa, el diagnòstic canvia radicalment.
La processó que va fer badallar als més apassionats
Gabriel Bortoleto va resumir la tarda de diumenge amb una sinceritat que hauria de replantejar moltes coses els organitzadors. Quan un periodista li va comentar que bona part de la sala de premsa havia estat a punt d’adormir-se durant la carrera, el d’Audi va respondre sense embuts: «Jo també m’he adormit!» Lando Norris, campió del món vigent, va ser taxatiu: «No és un gran circuit de curses. És fantàstic en classificació, però el fet que hagis de girar i frenar alhora bàsicament destrueix tot l’objectiu de competir.» La comunitat de Madrid ha invertit milions en un escenari que produeix el tipus d’espectacle que la categoria porta anys intentant erradicar.
Promeses per a 2027: admetre l’error no és suficient
Luis García Abad, director gerent de l’esdeveniment, va reconèixer el problema:
La FIA ha definit clarament quin és el camí per millorar el traçat, i nosaltres estarem oberts perquè haurem de reinstal·lar el circuit l’any vinent.
Les propostes dels pilots són concretes i urgents. Norris demana eliminar les corbes 18 i 19 i traçar una recta directa fins a una forquilla àmplia, a l’estil d’Austin. Albon apunta a la zona de les corbes 3 a 5:
«Cal refer tota aquella àrea, amb zones de frenada més rectes. Hem d’eliminar aquella xicana. És bona per a l’espectacle, però no per a la competició.»
Bortoleto hi afegeix un detall físic que no és menor:
«El salt a la corba 5, fer-lo durant cinquanta voltes, et provoca un mal de cap considerable al final de la carrera.»
Tots coincideixen, a més, que el carril de boxes és desmesuradament llarg i desincentiva qualsevol estratègia de parades alternatives.
La pregunta que ningú no vol respondre
El GP d’Espanya té un contracte de deu anys amb Madrid. La meitat nord del Madring es va dibuixar sobre terreny erm, sense restriccions urbanístiques que impedeixin reformes estructurals.
García Abad ho sap i ho admet: «Tenim l’espai, tenim la seu, tenim les instal·lacions, tenim la capacitat per fer-ho.» La qüestió, doncs, ja no és tècnica sinó política. La Fórmula 1 volia un circuit urbà a la capital d’Espanya i l’ha obtingut, però el resultat és un traçat que no agrada els pilots dins del cockpit ni als aficionats. Si la FOM i la FIA no actuen amb determinació abans del 2027, el Madring es convertirà en el símbol d’una era en què la Fórmula 1 va prioritzar l’expansió comercial per sobre de l’única cosa que justifica la seva existència: les curses.
