La prova reina de la resistència torna a escena amb Ferrari, Toyota i Cadillac entre els grans favorits, i amb tres catalans a seguir molt de prop: Miguel Molina, Àlex Riberas i Dani Juncadella.

Le Mans no necessita presentació. Quan arriba la setmana de la cursa, el Mundial de Resistència canvia de ritme i tota l’atenció se’n va cap al Circuit de la Sarthe, on aquest cap de setmana es disputa la 94a edició de les 24 Hores de Le Mans. És la prova més important de l’any, la més icònica del calendari i la que tot pilot vol guanyar almenys una vegada.

Le Mans és molt més que una cursa de 24 hores. És una prova de resistència pura, on el ritme és important, però encara ho és més no cometre errors, evitar problemes mecànics i saber llegir cada moment de la carrera. Per això la prova francesa és sempre una loteria, que de controlada només és en aparença: aquí es pot guanyar molt, però també es pot perdre tot en qüestió de minuts.

Aquesta edició arriba amb una graella de primer nivell a Hypercar i amb fabricants que volen marcar territori en la cursa més mediàtica del món de la resistència. L’interès és màxim, perquè Le Mans no només reparteix prestigi: també posa a prova la solidesa de projectes que aspiren a dominar el WEC.

Com arriba el campionat a la tercera cursa?

Le Mans és la tercera prova d’un calendari WEC 2026 que va arrencar amb canvis. Els 1812 km del Qatar es van ajornar fins a l’octubre per la situació geopolítica a l’Orient Mitjà, de manera que les 6 Hores d’Imola van passar a ser la ronda inaugural.

A Itàlia, Buemi, Hartley i Hirakawa van executar una obra mestra estratègica amb el Toyota #8 TR010 Hybrid per superar el Ferrari #51 per 13,352 segons, en el que va suposar la victòria número 50 de Toyota al WEC en la seva aparició número 100. El Toyota #7 va completar el podi, seguit de l’Alpine #35 i el BMW #20.

A Spa-Francorchamps tot va canviar. BMW va aconseguir la seva primera victòria a l’era Hypercar del WEC de la manera més espectacular possible, amb els dos BMW M Hybrid V8 acabant primer i segon. Partint de la desena i onzena posició, la marca bavaresa va utilitzar una estratègia alternativa per portar el cotxe #20 al capdavant i convertir l’avantatge en victòria. El Ferrari #50 va completar el podi a Bèlgica.

El doblet de Spa ha capgirat la classificació. BMW encapçala ara el campionat de fabricants amb 59 punts, amb Toyota a prop amb 52. Ferrari és tercera amb 42, mentre que Aston Martin ha superat Alpine. En la taula de pilots, René Rast i Robin Frijns lideren el mundial després de la victòria a Spa. La irrupció de BMW ha comprimit enormement la lluita pel títol: només 12 punts separen els sis primers equips.

Ara, el campionat entra en la seva fase decisiva. A Le Mans s’atorguen 50 punts al guanyador, la xifra més alta de tota la temporada, cosa que pot reescriure completament la classificació al Circuit de la Sarthe.

Les altres batalles: LMP2 i LMGT3

La categoria LMP2 fa el seu retorn anual al WEC exclusivament per a Le Mans, ja que durant la resta de la temporada els seus equips competeixen a l’ELMS, l’Asian Le Mans Series o l’IMSA. Enguany la graella compta amb 19 Oreca 07-Gibson, on Inter Europol Competition defensa la victòria de classe de l’any passat i United Autosports busca el seu tercer triomf a La Sarthe. Els vigents campions de l’ELMS, Forestier Racing by Panis, arriben com un dels grans candidats, mentre que entre les inscripcions especials destaquen Romain Dumas, doble guanyador de Le Mans, que torna al cockpit amb el seu propi equip RD Limited, Jack Doohan (ex-F1) debutant amb Nielsen Racing, i Doriane Pin, campiona de la F1 Academy, amb el Duqueine Team.

Pel que fa als LMGT3, la classe més nombrosa de la graella reuneix 25 cotxes de nou fabricants diferents, d’Aston Martin a Porsche, passant per Corvette, Ferrari o McLaren, i arriba a Le Mans amb una classificació molt ajustada. The Bend Manthey lidera amb el Porsche #92, només quatre punts per davant del McLaren #10 de Garage 59, amb el BMW #69 de Team WRT i el Corvette #33 de TF Sport a l’aguait. Entre els noms a seguir hi trobem Richard Lietz en el seu 20è Le Mans, l’expilot de F1 Logan Sargeant al Ford Mustang de Proton Competition, i Lilou Wadoux en les seves quartes 24 Hores amb el Ferrari #150 de Richard Mille AF Corse.

Com es decideix la graella de sortida?

El format Hyperpole de les 24 Hores de Le Mans, introduït el 2020, es desenvolupa en dos dies consecutius i defineix les primeres posicions de la graella. El dimecres se celebren les classificacions inicials: després dels entrenaments lliures, els LMP2 i LMGT3 disposen de 30 minuts per entrar al Top 12 i classificar-se per a l’Hyperpole. Tot seguit, els Hypercars tenen també 30 minuts per situar-se entre els 15 millors i obtenir el passi. Els vehicles que no es classifiquen mantenen la posició obtinguda en aquesta sessió per a la sortida de la cursa.

El dijous té lloc l’Hyperpole pròpiament dita, dividida en dues fases eliminatòries, similars a la Fórmula 1. En la Hyperpole 1 (H1), de 20 minuts, els LMP2 i LMGT3 redueixen els seus 12 participants a 8 finalistes, que lluiten a la Hyperpole 2 (H2), de 15 minuts, per la pole position. El mateix esquema s’aplica als Hypercars, passant de 15 a 10 cotxes per a la H2. A més, si arriben a la H2, els equips d’Hypercars i LMP2 han de fer rodar els tres pilots almenys en alguna de les sessions (classificació, H1 o H2), reforçant el caràcter col·lectiu de la resistència i afegint un component estratègic en l’elecció dels pilots. Aquest format també evita el trànsit entre categories, ja que cada classe roda per separat.

Els catalans a seguir

Miguel Molina és el nom català amb més arguments per mirar amunt. El pilot de Ferrari AF Corse arriba a Le Mans amb experiència, velocitat i el precedent d’haver guanyat la cursa el 2024, un aval que el situa de nou entre els homes a tenir molt en compte. Compartirà cotxe amb Antonio Fuoco i Nicklas Nielsen, en una alineació que té fusta de candidata real a la victòria.

Dani Juncadella afronta un repte diferent però igualment atractiu: el debut a Hypercar amb Genesis Magma Racing. El seu paper és important perquè entra en un projecte nou, amb projecció i amb voluntat de créixer dins del WEC. És una d’aquelles participacions que, més enllà del resultat final, mereixen seguiment perquè poden marcar un punt d’inflexió en la seva trajectòria.

Àlex Riberas completa el trio català amb l’Aston Martin Valkyrie #009, al costat de Roman de Angelis i Marco Sørensen. El seu cas també té molt d’interès per l’originalitat del projecte i perquè Le Mans és, justament, l’escenari ideal per mesurar el nivell real d’un programa que encara ha de créixer.

Horaris per no perdre’t res

L’acció en pista comença dimecres 10 de juny amb dues sessions d’entrenaments lliures i les primeres classificatòries. Concretament, els Entrenaments Lliures 1 arrenquen a les 14:00h, seguits de la Classificació de LMP2 i LMGT3 a les 18:45h, la Classificació d’Hypercar a les 19:30h i els Entrenaments Lliures 2 nocturns a les 22:00h.

El dijous 11 de juny serà un dels moments clau de la setmana, amb l’Hyperpole, la sessió que determinarà la graella de sortida definitiva, i uns últims entrenaments lliures nocturns per tancar l’activitat competitiva prèvia a la cursa. Les sessions d’Hyperpole es disputaran a partir de les 20:00h, primer per a LMP2 i LMGT3 i després per a Hypercar, amb els Entrenaments Lliures 4 tancant la nit a les 23:00h. El divendres 12 de juny serà una jornada dedicada al públic: la pista s’obrirà als espectadors per passejar pel mític traçat, i la tradicional desfilada de pilots recorrerà el centre de la ciutat de Le Mans.

Finalment, el gran moment arribarà dissabte 13 de juny, quan es donarà la sortida a les 16:00h hora local per a 24 hores de cursa que finalitzaran el diumenge 14 de juny a la mateixa hora. Abans de la sortida, un warm-up al migdia (12:00h) permetrà als equips fer els últims ajustaments.