The beautiful Ford Escort RS Cosworth blew the opposition away in Corsica ’95 in the hands of tarmac aces Bruno
FÓRMULA 1: S’acaba la pretemporada 2021, la més curta de la història recent del campionat
Mai ha estat productiu intentar treure conclusions del que veiem a les proves. Cal tenir en compte les condicions de la pista, les càrregues de combustible, els pneumàtics utilitzats, els modes d’energia utilitzats al motor… una sèrie de factors que poden emmascarar o exagerar els temps que veiem. Però, en general, podem entendre qui deixa la prova més satisfet i qui té deures a fer.
Red Bull i Alpha Tauri són, sens dubte, equips feliços en aquest moment. Red Bull va acabar a la part superior de la taula de temps en una prova, cosa que mai va passar a l’era híbrida i Alpha Tauri ha mostrat un monoplaça equilibrat, fàcil d’utilitzar i competitiu. Destaquen els dos cotxes propulsats per Honda, així com els quatre pilots que els condueixen. Verstappen i Pérez van fer una bona prova, ja que Pierre Gasly i Tsunoda van sorprendre a l’última hora amb excel·lents voltes.
Un altre equip que estarà satisfet amb els resultats de les proves serà McLaren. Tres dies sòlids, amb el programa complert sense problemes (a McLaren mai no li va agradar fer moltes voltes a les proves) i amb temps de volta interessants. Ricciardo es va integrar bé a l’equip i Norris va demostrar que pot tornar a ser ràpid.
Alpine ha fet uns test una mica discrets i no ha sorprès les voltes que ha aconseguit, però els francesos van fer moltes voltes i van recopilar moltes dades per fer evolucionar un cotxe la base del qual prové del 2020. Alonso ha demostrat que està en forma i que la parada no l’ha afectat. Alfa Romeo ha mostrat notes interessants i Williams sembla haver fet un pas més i fins i tot pot ser millor que Haas.

Amb alguns mals de cap hi ha Mercedes, Aston Martin i Ferrari. Ferrari serà el “menys dolent” d’aquest trio amb un cotxe que es veu millor que la versió 2020, però encara queda molta feina per davant a l’Scuderia, especialment per a Carlos Sainz que sembla incòmode amb la seva nova màquina.
Aston Martin ha perdut gairebé un dia de proves i el pitjor parat és Sebastian Vettel, que ha vist com el seu cotxe es quedava a boxes dues vegades. Els problemes de motor i caixa van allunyar a l’alemany molt de temps de la pista i fins i tot Lance Stroll no semblava excessivament emocionat pel que ha vist, a diferència del que va passar el 2020.
Mercedes ens deixa molts dubtes. No volem dir que hagin perdut tot l’avantatge que tenien i que no lluitaran pel títol, això no tindria sentit. Tot i alguns contratemps tècnics, han aconseguit un nombre acceptable de voltes. Pot ser que el ritme encara no sigui el millor, però Mercedes no ha demostrat mai avanços en els test. Però el que “preocupa” són les diverses virolles de Hamilton, la part posterior una mica inestable del W12 i la sensació que la temporada no començarà sobre rodes per a l’equip, que té poc temps per corregir els errors. El que pensem és que Mercedes estarà més a mercè de Red Bull a l’inici de la temporada i amb menys temps de proves i menys pressupost per a l’evolució, sens dubte serà un mal de cap.
Així doncs, amb les degudes precaucions, l’ordre actual hauria de donar a Mercedes i Red Bull molt a prop, seguit de McLaren no gaire lluny, amb Alpha Tauri prometent ser una bona sorpresa. S’espera que Ferrari, Alpine, Alfa Romeo i Aston Martin estiguin molt a prop l’un de l’altre, seguit de Williams, que potser hagi caigut la cua del paquet i Haas, que aquest any s’espera passar molt de temps en els darrers llocs. Res d’això és segur i només en dues setmanes tindrem una visió més clara.
Breen – Nagle | Crash Rally il Ciocco 2021 | SS5 Massasassorosso
Big crash, due to a puncture, for Craig Breen and Paul Nagle during SS 5 Massasassorosso
Cb Racing Videos in
44° Rally Il Ciocco e Valle del Serchio 2021 By PapaJulien
Victoire de Neuville Thierry sur la Hyundai i20 R5 devant Albertini Stefano (Škoda Fabia Rally2 evo) et troisième Basso
No en fem un gra massa amb la cobertura dels tests de F1?
Ahir la temporada 2021 de Formula 1 va donar el tret de sortida amb el primer dia de tests de pre-temporada al circuit de Shakir. Deixant de banda que per moments allò semblava més una etapa del Dakar que els entrenaments de la autoproclamada Categoria Reina, coses de voler entrenar enmig del desert, la cobertura en directe de tot el que passava a peu de pista va copar titulars i monopolitzar timelines arreu. Un altre cosa és que hi hagués prou contingut per fer-ho.
Tan se val que en aquests tipus de test sigui molt difícil, per no dir impossible, treure conclusions: uns fan simulacres de cursa, d’altres proven diferents mapes de motor, els equips més modestos miren de marcar paquet amb rodes toves i dipòsit buit. La realitat és que difícilment trobarem dos equips rodant en les mateixes condicions. I si això és així, per què tanta cobertura? Per què tants articles, tants tuits, tants podcasts i tants directes a twich?
Entenc que hi ha moltes ganes de F1 després de la parada hivernal, que molts volen veure si Hamilton segueix sent el referent a batre, si Alonso segueix mantenint en el seu retorn a la F1 allò que el va convertir en un dels millors o si Ferrari tornarà a fer l’enèssim ridícul una temporada més. Creieu-me, ho entenc. El que no entenc tant és com es volen treure conclusions d’unes proves en les que en el millor dels casos només podem fer hipotètiques suposicions.
Al cap i a la fi és com si retransmitissin en directe els entrenaments del Barça (que ben pensat és el que es fan cada dia al telenoticies). Atenció, en Messi s’ha quedat al vestidor fent exercicis musculars, Dembelé no es parla amb Koeman i Piqué ha fet 3 esprints i s’ha tocat la cama. Ridícul, oi? Doncs és més o menys és el que s’ha vist avui.
A risc de sonar una mica boomer, encara recordo quan els entrenaments eren lliures, amb Ferrari donant més voltes que un ventilador a Fiorano i els equips britànics rodant a Silverstone dia sí i dia també. Sense la pressió de la inmediatesa que avui en dia tenen els mitjans digitals, en especial a tuiter, la premsa especialitzada podia fer anàlisis més pausats i no quedar-se en si la decoració de Williams millora al natural o si Aston Martin hauria d’haver optat pel British Racing Green enlloc d’aquest verd buyol que han triat.
Tranquils. No ens atabalem. El proper 28 de març comença una nova tempodada amb el GP de Bahrein i llavors sí que tindrem oportunitat de treure conslusions, com que si res no canvia Hamilton guanyarà el seu enèssim mundial. Fins llavors, calma. Només són dues setmanes.
Sharqiyah International Baja 2021 per Jordi Parro
La Sharqiyah International Baja 2021, tercera prova del campionat va ser guanyada per Yasir Seaidan i Alexey Kuzmich al volant d’un MINI John Cooper Works. Una prova molt complicada per culpa de les condicions meteorològiques i els accidents que hi van haver.
Quin ha estat el millor moment de la prova?
En general des del principi ha estat una prova difícil: Des de les dificultats pròpies de viatjar a Aràbia Saudita, la quarantena obligatòria dins l’hotel durant 3 dies, l’anul·lació de la primera etapa, els accidents a la represa de la prova el segon dia, tot això afegit a diverses infraccions comeses per alguns participants. Potser el millor dia (tot i que no exempt de dificultats) va ser el dijous, quan es va disputar la Especial de Qualificació, ja que vam poder anar a veure a les dunes properes a la badia de la Mitja Lluna.
Quin ha estat el moment mes difícil?
En primer lloc, el divendres es va anar aplaçant l’inici de la prova degut a la tempesta de sorra que hi havia. Finalment, cap a primera hora de la tarda es va decidir anul·lar la primera etapa ja que fins i tot si el vent s’aturava, els participants arribarien de nit. A partir d’aquell moment es va estar estudiant com disputar el segon dia de la Baja. Finalment la solució per tal de perdre el mínim de quilometratge va ser el disputar durant el dissabte l’etapa que estava prevista pel divendres, i fer una segona volta al recorregut escurçada pel final. Es va decidir que els participants FIA sortissin els primers per aprofitar al màxim les hores de llum, i que els participants de motos i nacionals només fessin una volta al recorregut.

En segon lloc, el dissabte la cosa es va complicar cap al kilòmetre 80 on Al Rahji va bolcar en una duna, essent evacuat per l’helicòpter amb possibles lesions d’esquena. El seu copilot també es queixava de l’esquena i això va fer mobilitzar el segon helicòpter. Al cap de pocs minuts es van produir diversos accidents quasi simultanis entre el km 60 i 70, on un pilot de quads es trobava inconscient, un pilot de motos tenia les dues cames trencades, i un altre el canell. L’organització va estar a punt d’aturar la prova per falta d’ambulàncies i helicòpters, pero de fet, tots els participants FIA ja es trobaven al darrer sector de l’especial. Per la segona volta al recorregut ja es disposava un altre cop dels mitjans aeris i ambulàncies i es va poder disputar normalment.
Malauradament, no van poder salvar la vida del pilot de quads.
Què és el que més t’ha sorprès?
Potser el més sorprenent de la prova va ser poder comprovar com pot canviar el terreny al desert d’un dia per l’altre.
Ja dos dies abans de començar la prova, l’equip de reconeixements va detectar fins més de 20 modificacions al roadbook de la primera etapa, i 60 modificacions a la segona etapa (que finalment no es va disputar). Degut a la tempesta de sorra, els pilots es queixaven que moltes de les referències del roadbook no es podien veure, ja que una nova capa de sorra havia tapat moltes traces i pistes que havien de servir de referència.
En aquest aspecte, cal destacar la perfecta navegació del copilot de Llambilles Oriol Vidal, que tot i obrir pista durant tota la prova amb el poc potent Can Am del pilot saudita Saleh Alsaif, no va cometre els errors que van retardar altres pilots amb muntures molt més competitives. Al final una 3a posició final va ser la recompensa.
Gravel Test Citroën WRC | McRae | Sainz | Loeb 2003 [Passats de canto]
[YouTube Rally Channel Passats de canto]
Remember Test Citroën Total WRT 2003
Citroën Xsara WRC | 38 CSP 92 | Chassis #18
Day
La família del Porsche Taycan s’amplia amb el Cross Turismo
Si fa 20 anys ens arriben a dir que Porsche abraçaria a la mobilitat elèctrica, més d’un s’hagués posat les mans al cap. I aquí estem, dues dècades després, amb el nou Cross Turismo, el segon model de la familia Taycan, el referent elèctric d’Stuttgart. És un cotxe esperat des de fa temps i que la marca ja havia avançat amb el concept Mission E Cross Turismo, proposta de la que al final no s’ha desviat gaire: un familiar amb perfil marcadament aventurer que no és limita només a oferir un plus d’espai de càrrega.
Per començar estem parlant d’una carrosseria familiar, el que és d’agraïr doncs sembla que darrerament estan en seriós perill d’extinció. Per ser exactes no és un familiar en el sentit estricte de la paraula, sino més aviat un mal anomenat shooting brake, a l’estil del Mercedes-Benz CLS Shooting Brake o el Volkswagen Arteon Shooting Brake, i on s’ha prioritzat el disseny i la estètica per davant de l’espai brut de càrrega. El resultat és espectacular.
Aquesta nova carrosseria permet oferir al Cross Turismo un maleter amb una capacitat de càrrega de fins a 446 litres en les versions 4 i 4S, però només 405 litres si parlem del Turbo i Turbo S. Aquestes xifres s’enfilen fins als 1212 i 1171 litres, respectivament, si abatim la segona fila de seients, als que hauriem de sumar els 84 litres de capacitat adicional que el Taycan ofereix al frontal. Si en volem més sempre ens quedarà el Cayenne. Aquest nou disseny també es tradueix en 47mm d’espai vertical a les places posteriors respecte al que ofereix el Taycan en la seva versió berlina.

En la línia del que ja havíem anticipat en les fotos espia, el nou Taycan Cross Turismo no és simplement la versió familiar del Taycan. Amb tracció total, proteccions de plàstic a la part baixa dels paracops i als passos de roda i una suspensió pneumàtica capaç d’aixecar la carrosseria fins a 30mm respecte del Taycan convencional, la nova proposta elèctrica dels alemanys es desmarca de la versió normal del Taycan tot oferint certes habilitats offroad que mai estan de més.
En aquest sentit, el nou Cross Turismo estrena un nou mode de conducció anomenat Gravel Mode. Aquest, a banda d’elevar l’alçada de la carrosseria fins a 30mm, també permet ajustar el repartiment de par-motor al eix posterior, el control de tracció i estabilitat i el tacte de l’accelerador. Introduit també en aquesta versió tenim el paquet de Disseny Offroad, una mena de rellotge com el que trobem al paquet Sport Chrono però on enlloc de trobar un cronòmetre trobem una brújola. Curiós, si més no, en ple segle XXI.
Aquesta suspensió pneumàtica també li permet rebaixar l’alçada de la carrosseria al mínim quan circulem a alta velocitat, cosa que no només millora l’estabilitat, sino també la aerodinàmica. Tanmateix, també inclou el mode Smart-Lift, el qual permet elevar el frontal del Cross Turismo per superar ressalts i entrades a aparcaments “complicades”.

Parlem de prestacions? Parlem de prestacions. La versió més bàsica, el Taycan 4 Cross Turismo, ofereix una potència de 380 CV, 476 CV puntualment si fem servir el Launch Control. Això li permet accelerar de 0 a 100 km/h en 5,1 segons i arribar als 220 km/h de velocitat màxima, tot oferint una autonomia d’entre 389 i 456 km entre recàrregues.
Per sobre d’aquest trobem el 4S, amb 490 CV, i el Turbo, amb 625 CV. La guinda al pastís no és altre que el Cross Turismo Turbo S amb 625 CV, 761 CV si activem el Launch Control, i un parell-motor de 1.050 Nm. Com diu el cuiner de TV3, “bru-tal”. Aquestes xifres que li permeten sortir catapultat fins els 100 km/h en 2,9 segons penalitzant mínimament la autonomia, la qual es queda entre 388 i 419 km. Totes aquestes versions compten amb dos motors elèctrics, un a cada eix, així com una bateria comuna de 93,4 kWh anomenada Performance Plus.
Obviament, i vistos els antecedents, el preu del nou Taycan Cross Turismo no està a l’abast de tothom. En aquest sentit, el Taycan 4 Cross Turismo parteix dels 95.995 Eur, xifres que s’enfilen fins els 114.508 Eur, 157.826 Eur i 191.706 Eur, rspectivament, per les versions 4S, Turbo i Turbo S. Respecte del Taycan normal parlem de 5.000 Eur de diferència en la versió 4S, però només 1.400 Eur en la versió Turbo.
ERC: El Ral·li Açores 2021 tindrà públic
El Grup Desportiu Comercial (GDC) i la Comissió Especial de Seguiment de la Lluita contra la Pandèmia a Covid-19 (CEALCPC) van celebrar aquest divendres, a la seu del club, una roda de premsa amb l’objectiu d’informar que s’autoritza la celebració 55a edició del Ral·li Açores.
Rui Moniz, president de la GDC, va començar “agraint i destacant la disponibilitat, la postura i l’interès de la comissió per crear les condicions que permetin celebrar el Ral·li de les Açores”, en el que suposa un reforç de la col·laboració amb el Govern dels Açores i amb els organismes implicats en l’esdeveniment.
Gustavo Tato Borges, president de CEALCPC, va començar referint-se al paper que ha tingut l’entitat que presideix, així com el govern de les Açores, en la recuperació de l’activitat normal, tot i que no es tracta d’un procés instantani.
Va confirmar la importància del Ral·li de les Açores i, per tant, “el compromís de tot el seu equip, en un treball que es desenvolupa des de fa temps, en col·laboració amb el Grup Desportiu Comercial, per dur a terme l’esdeveniment amb espectadors i de forma segura, en lloc d’afirmar que s’hauria de fer sense públic, cosa que és una autèntica il·lusió ”, va dir. També va destacar que està convençut “que serà possible dur a terme aquest i altres esdeveniments emblemàtics per a les Açores i per a l’economia de l’arxipèlag” i “la importància de la situació de pandèmia en el moment de la seva realització, que serà decisiu, i que, si es manté la tendència actual, serà sana ”.
Rui Moniz, per la seva banda, va indicar que “la prova no serà la mateixa que en edicions anteriors. Per tenir èxit, és imprescindible la col·laboració habitual de totes les parts interessades, des de competidors fins a espectadors. No es faran concessions a la seguretat, també a la sanitària, i la suspensió o supressió d’algunes especials no quedaran excloses si així ho decidim ”, va dir.
El president del Comitè Organitzador del Ral·li de les Açores va concloure la seva intervenció afirmant que “properament es llançarà una campanya multimèdia que informarà els detalls sobre la presència dels espectadors, que tindran el paper principal en aquesta nova normalitat i en el seu retorn als ral·lis. La cobertura de televisió, ràdio i internet en directe es troba a les fases finals de la planificació, per permetre-li seguir l’esdeveniment pas a pas també des de casa o des de l’oficina.
El 55è Ral·li de les Açores tindrà lloc entre els dies 6 i 8 de maig, i la competició azoriana tindrà els honors d’obertura de la disputa pel Campionat Europeu de Ral·lis FIA, el FIA ERC i per al Campionat de Ral·li de les Açores.
Esperança per Alfa Romeo i Lancia gràcies al nou grup Stellantis
La creació del Grup Stellantis ajudarà Alfa Romeo i Lancia gràcies a la possibilitat d’invertir d’una manera que abans era impossible. Qui ho diu que és John Elkann, un dels homes importants en la fusió entre els grups FCA i PSA. En declaracions al canal de televisió italià, Rai, citat per Automotive News Europe, Elkann va revelar que la fusió serà important per a “marques com Alfa Romeo i Lancia”
“En aquest nou grup, hi haurà oportunitats molt més grans que en el passat per a aquestes dues marques, que tenen la seu a Torí”
Cal recordar que Lancia i Alfa Romeo, així com DS, són considerades les marques premium del grup Stellantis i s’uniran al desenvolupament de nous models per al futur.