El barceloní consolida la tercera plaça de la Formula 3 a només deu punts del líder, en una cita on Mari Boya marxa de buit
Montmeló mai perdona. El traçat ha tornat a actuar com a jutge implacable durant el darrer cap de setmana de competició de la Formula 2 i la Formula 3. El Circuit de Barcelona-Catalunya va exigir als joves talents una maduresa extraordinària per llegir la degradació de les gomes i suportar l’elevada calor ambiental. Pels representants de casa, la cita va esdevenir una autèntica muntanya russa emocional que ja ha començat a definir les trajectòries vitals per a la resta de l’any.
Mestratge estratègic i frustració aranesa
A la categoria de plata, el guió va quedar definit ben d’hora. La cursa a l’esprint del dissabte va certificar un monòleg incontrovertible de Kush Maini. Arrencant des de la segona plaça, el pilot indi va executar una sortida fulgurant que va sentenciar la sessió de forma prematura, escortat dalt del podi per Gabriele Minì i un murri Nikola Tsolov.
L’endemà, però, la cursa principal va mutar en una tensa partida d’escacs on Rafael Câmara va destrossar els rivals des de la pissarra. El pilot d’Invicta Racing va esprémer els pneumàtics tous fins a extrems gairebé il·lògics durant el primer relleu. Aquesta aposta arriscada va generar un desequilibri de ritme en els compassos decisius, garantint-li el seu primer triomf a la disciplina, acompanyat per les remuntades de Tsolov i Alexander Dunne.
L’altra cara de la moneda porta el nom de Mari Boya. L’aranès va encadenar desil·lusions en el pitjor escenari possible i va concloure l’esdeveniment incapaç de rascar cap punt. Aquesta paràlisi l’estanca a la 20a posició de la general amb tan sols 10 punts, obligat a observar amb distància el frec a frec pel títol. Actualment, el certamen l’encapçala el mateix Tsolov amb 86 punts, sentint l’alè de Minì a tot just 3 punts de distància.
Del Pino emergeix dins l’anarquia
Baixant al graó de la Formula 3, el cap de setmana va repartir l’habitual dosi de caos. James Wharton va brillar dissabte enmig d’una cursa tallada per constants intervencions del cotxe de seguretat, superant Freddie Slater gràcies a una gran gestió de les rellançades.
Tot i aquest ball constant de posicions, Bruno del Pino va canalitzar tota la pressió per signar dues jornades d’ofici. Sota el paraigua tècnic de Van Amersfoort Racing, va extreure una magnífica 6a posició a l’esprint, intercanviant cops amb l’elit del grup capdavanter. Lluny d’afluixar, el pilot va collar encara més el ritme el diumenge per assegurar 8 punts addicionals al seu caseller.
Aquesta consistència el confirma com un candidat clar a la corona. Amb un botí acumulat de 48 punts, s’acomoda al tercer esglaó absolut. Per davant seu només hi resisteixen Ugo Ugochukwu, vigent líder amb 58, i Théophile Naël, que va ressuscitar amb un diumenge espectacular on va escombrar 27 punts de cop per situar-se segon.
El calendari no ofereix treva i el proper capítol serà del 26 al 28 de juny, el traçat de Spielberg a Àustria,
